Flascó amb àcid salicílic

Recursos

Títol
Flascó amb àcid salicílic
Identificador
00347
Data
Segle XVIII
Autor
Desconegut
Matèria
Vidre; paper; vitel·la
Format
Dimensions: 5,1 cm (diàmetre màxim); 12,2 cm (alçada)
Procedència
Desconeguda
Font
Llívia
Descripció
Flascó de vidre incolor, amb el cos més o menys cilíndric, l'espatlla corbada, boca ampla amb vora exvasada, i tap esmerilat amb agafador de pastilla ovalada.
A la part frontal porta enganxada una doble etiqueta, formada per una làmina oval de vitel·la tenyida de color blau fosc verdós, i al damunt una làmina de paper de contorn sinuós, amb petites volutes i siluetes d'elements vegetals. Aquesta darrera està lleugerament acolorida i presenta una inscripció manuscrita amb tinta, referent al producte que el recipient estava destinat a contenir: àcid salicílic.

Inscripció etiqueta: "Acido / Salicilico", manuscrita amb tinta.

Conserva part del contingut original.

Hipòcrates, Galè o Plini el Vell ja sabien que l’escorça del salze podia alleujar el dolor i reduir la febre. Aquest remei també s’esmenta en textos de l’antic Egipte, Sumèria i Assíria. Els “cherokee” i altres natius americans infusionaven l’escorça del salze per tractar la febre, entre altres finalitats medicinals. I és que la salicina, aïllada per primera vegada pel químic alemany Johann Andreas Buchner l’any 1828, és un extracte actiu de l’escorça interna del salze amb propietats analgèsiques, antipirètiques i antireumàtiques, que deu el seu nom a la denominació llatina d’aquest arbre (Salix alba). L’any 1838 el químic italià Raffaele Piria va aconseguir convertir la salicina en un sucre més un segon component, que per oxidació va esdevenir àcid salicílic, un sòlid incolor que acostuma a cristal·litzar en agulles. També es pot obtenir industrialment per tractament del fenòxid sòdic amb diòxid de carboni i calor, amb posterior acidificació. L’any 1896 Felix Hoffmann, de l’empresa Bayer, va començar a investigar per trobar una variant de l'àcid salicílic que reduís els efectes secundaris d’aquest. Modificant i perfeccionant els experiments realitzats fins llavors, l’any 1897 va obtenir l’àcid acetilsalicílic, un producte més estable i químicament pur, que s’acabaria anomenant Aspirina, la qual fou comercialitzada amb molta popularitat arreu del món. Actualment l’àcid salicílic és emprat fonamentalment en la fabricació de l’Aspirina i com a additiu clau en molts productes per al tractament de l'acne, psoriasi, durícies de la pell o berrugues, en xampús contra la caspa, etc.
Conjunts de recursos
Farmacia