Flascó amb àcid benzoic

Recursos

Títol
Flascó amb àcid benzoic
Identificador
00343
Data
Segle XVIII
Autor
Desconegut
Matèria
Vidre; paper; vitel·la
Format
Dimensions: 5 cm (diàmetre màxim); 13,2 cm (alçada)
Procedència
Desconeguda
Font
Llívia
Descripció
Flascó de vidre incolor, amb el cos més o menys cilíndric, l'espatlla corbada, boca ampla amb vora exvasada, i tap esmerilat amb agafador de pastilla ovalada.
A la part frontal porta enganxada una doble etiqueta, formada per una làmina oval de vitel·la tenyida de color blau fosc verdós, i al damunt una làmina de paper de contorn sinuós, amb petites volutes i siluetes d'elements vegetals. Aquesta darrera està lleugerament acolorida i presenta una inscripció manuscrita amb tinta, referent al producte que el recipient estava destinat a contenir: àcid benzoic.

Inscripció etiqueta: "Acido / Benzóico", manuscrita amb tinta.

Buit.

L’àcid benzoic és el més simple dels àcids carboxílics aromàtics i es presenta en forma de sòlid cristal·lí sense olor. Es recomanava guardar-lo en flascons de color topazi, doncs s’enfosquia amb l’exposició a la llum. Cal diferenciar l’àcid benzoic obtingut de la resina benzoica, exsudació de l’escorça del benjuí (Styrax benzoin), de l’àcid benzoic sintètic, que s’aconsegueix per oxidació parcial del toluè amb oxigen. El 1875 Salkowski descobrí les seves propietats antifúngiques, que el fan indicat en el peu d’atleta. També és antisèptic, antipútrid (les seves sals es fan servir per conservar aliments), expectorant i estimulant (estava indicat en les afeccions pulmonars). S’utilitzava en solució aquosa bullint per a la desinfecció de l’instrumental de cirurgia.
Conjunts de recursos
Farmacia