Flascó amb colcòtar o peròxid de ferro
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Flascó amb colcòtar o peròxid de ferro
-
00338
-
Segle XVIII
-
Desconegut
-
Vidre; paper; vitel·la
-
Dimensions: 4,8 cm(diàmetre màxim); 13,2 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Flascó de vidre incolor, amb el cos més o menys cilíndric, l'espatlla corbada, boca ampla amb vora exvasada, i tap esmerilat amb agafador de pastilla ovalada.
A la part frontal porta enganxada una doble etiqueta, formada per una làmina oval de vitel·la tenyida de color blau fosc verdós, i al damunt una làmina de paper de contorn sinuós, amb petites volutes i siluetes d'elements vegetals. Aquesta darrera està lleugerament acolorida i presenta una inscripció manuscrita amb tinta, referent al producte que el recipient estava destinat a contenir: colcòtar.
Inscripció etiqueta: "Colcotar", manuscrita amb tinta.
Conserva part del contingut original.
El colcòtar es coneix també com a òxid vermell de ferro (Ferrum oxydatum rubrum), peròxid de ferro, sesquiòxid de ferro o safrà de Mart astringent. Se li atribuïen propietats tòniques, astringents i antihemorràgiques (s’usava tòpicament com a estíptic en hemorràgies capil·lars). També s’usava en tractaments oftàlmics i en les úlceres de pulmó. S'incorporava en múltiples preparats ferruginosos (pomades, ungüents, pólvores, píndoles, etc.), que tenien també múltiples indicacions: erisipela, blennorràgia, leucorrea, conjuntivitis, angines diftèriques i gangrenoses, aneurisma (com a coagulant), epistaxi, metrorràgia, etc. Es va arribar a considerar un contraverí universal, barrejat amb hidrat magnèsic. Al marge de tot això, la seva veritable indicació són les anèmies i clorosis. Actualment es fa servir com a pigment (sanguina) i per a preparacions homeopàtiques.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
