Flascó amb llimadures de ferro

Recursos

Títol
Flascó amb llimadures de ferro
Identificador
00330
Data
Segle XVIII
Autor
Desconegut
Matèria
Vidre; paper; vitel·la
Format
Dimensions: 4,9 cm (diàmetre màxim); 13 cm (alçada)
Procedència
Desconeguda
Font
Llívia
Descripció
Flascó de vidre incolor, amb el cos més o menys cilíndric, l'espatlla corbada, boca ampla amb vora exvasada, i tap esmerilat amb agafador de pastilla ovalada.
A la part frontal porta enganxada una doble etiqueta, formada per una làmina oval de vitel·la tenyida de color blau fosc verdós, i al damunt una làmina de paper de contorn sinuós, amb petites volutes i siluetes d'elements vegetals. Aquesta darrera està lleugerament acolorida i presenta una inscripció manuscrita amb tinta, referent al producte que el recipient estava destinat a contenir: llimadures de ferro.

Inscripció etiqueta: "Limadur. / Hierro", manuscrita amb tinta.

Conserva part del contingut original.

Les llimadures de ferro ordinàriament usades en terapèutica no estaven constituïdes per ferro químicament pur, doncs contenien també quantitats variables de carboni i de sofre, així com indicis d’arsènic, fòsfor i silici. S’obtenien del ferro dolç o d’acer pobre en carboni. Progressivament foren substituïdes pel ferro porfiritzat (Ferrum pulveratum) i pel ferro reduït (Ferrum reductum), constituïts per partícules més fines. El ferro és, en general, un tònic i reconstituent hemàtic, indicat en la clorosi i en bona part dels casos d’anèmia. Les sals de ferro s’usaven principalment com a astringent. Els diferents preparats que incorporaven ferro, alguns d’ells ja coneguts per Hipòcrates o Plini, foren molt usats en múltiples patologies: clorosis, amenorrees, obstruccions viscerals, febres intermitents, escròfules, certs casos de diabetis, etc. Actualment es segueixen utilitzant diverses sals de ferro com a tònics i astringents, tot i que la seva principal indicació és l’anèmia de tipus hipocròmic.
Conjunts de recursos
Farmacia