Albarel amb extracte de cicuta
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb extracte de cicuta
-
00257
-
Finals segle XVI - segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada i pintada a l'oli
-
Dimensions: 8,7 cm (diàmetre màxim); 13 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, espatlla i fons diferenciats per arestes, boca ampla, amb llavi, i repeu. És de ceràmica vidrada en blau cobalt per l'exterior i en blanc trencat per l'interior.
Tot i que aquest era el seu aspecte original, llis, cap a la segona meitat del segle XVIII es va decorar en fred amb pintura a l'oli ocre i vermella, seguint l'estètica dels anomenats "pots de Banyoles", que estaven de moda en aquell moment. Se li va afegir l'oval central, amb un llaç a la part superior i flanquejat per elements vegetals, estil Lluis XVI, i, a l'interior, el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir: cicuta o fonollassa.
No es coneix del cert l'origen i datació d'aquest pots. Podrien provenir de l'antic establiment de Jaume Bosan (l'anterior farmàcia documentada a la Vila). De fet, es coneixen col·leccions de pots blau cobalt monocroms datats al segle XVI. També podria ser que Jaume Sala, quan es va establir a Llívia, els hagués portat de Puigcerdà, o que hagués comprat el material d'una altra farmàcia on hi havia aquestes peces. La decoració amb pintura a l'oli s'atribueix a Josep Esteva (1759-1823), qui al posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, el que incloïa adequar-lo a la moda del moment. Part d'aquesta decoració actualment s'ha perdut.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta pèrdues puntuals d'esmalt a la vora superior, la policromia vermella de la decoració també mostra pèrdues (llaç i part dels elements vegetals desapareguts). La superfície exterior del recipient està impregnada en algunes zones (part posterior) amb una substància indeterminada.
Inscripció: "EXT. / CICUT." [Extractum Cicuta], cartel·la pintada a mà.
La cicuta (Conium maculatum), també coneguda com a fonollassa, Julivert de galàpet o julivertassa, és una planta herbàcia originària d'Europa i del Nord d'Àfrica. Creix en ambients nitròfils més aviat humits i frescos, a la vora dels rius i zones sense conrear. Conté la conina o coniïna, un alcaloide neurotòxic responsable de la olor fètida de la planta, que bloqueja el sistema nerviós perifèric (menys de 0,2 grams provoquen en humans la mort per paràlisi respiratòria). Es coneix que el filòsof grec Sòcrates fou assassinat amb aquest verí l'any 399 aC. Durant el segle XIX fou usada com a antiespasmòdic i sedant nerviós, en neuràlgies rebels i dolors persistents o terminals, i s'aconsellava com a antídot per a l'estricnina. És antiespasmòdica, galactòfuga, analgèsica i anestèsica local. Antigament també s'havia fet servir en casos de tètanus, ràbia, tisi i afeccions venèries. Per via externa, s'ha fet servir en liniments i cataplasmes per a la ciàtica, neuràlgia del trigemin i dolors reumàtics.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
