Albarel amb plom cremat
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb plom cremat
-
00255
-
Finals segle XVI - segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada i pintada a l'oli
-
Dimensions: 8 cm (diàmetre màxim); 13,6 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, espatlla i fons diferenciats per arestes, boca ampla, amb llavi, i repeu. És de ceràmica vidrada en blau cobalt per l'exterior i en blanc trencat per l'interior.
Tot i que aquest era el seu aspecte original, llis, cap a la segona meitat del segle XVIII es va decorar en fred amb pintura a l'oli ocre i vermella, seguint l'estètica dels anomenats "pots de Banyoles", que estaven de moda en aquell moment. Se li va afegir l'oval central, amb un llaç a la part superior i flanquejat per elements vegetals, estil Lluis XVI, i, a l'interior, el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir: Plom cremat.
No es coneix del cert l'origen i datació d'aquest pots. Podrien provenir de l'antic establiment de Jaume Bosan (l'anterior farmàcia documentada a la Vila). De fet, es coneixen col·leccions de pots blau cobalt monocroms datats al segle XVI. També podria ser que Jaume Sala, quan es va establir a Llívia, els hagués portat de Puigcerdà, o que hagués comprat el material d'una altra farmàcia on hi havia aquestes peces. La decoració amb pintura a l'oli s'atribueix a Josep Esteva (1759-1823), qui al posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, el que incloïa adequar-lo a la moda del moment. Part d'aquesta decoració actualment s'ha perdut.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta una pèrdua molt puntual de suport a la base, i pèrdues molt puntuals d'esmalt a la part inferior, la policromia de la decoració està clivellada en alguns punts, amb pèrdues també puntuals. La superfície exterior del recipient està impregnada en algunes zones amb una substància no determinada de color marró grogós. S'observen, a més, alguns petits defectes de cocció..
Inscripció: "PLUM. / VSTUM." [Plumbum ustum], cartel·la pintada a mà.
El pot estava ple. Es conserva a part el contingut que es va trobar al seu interior quan es va inventariar la peça.
El plom rara vegada es presenta a la natura en estat nadiu, però es troba freqüentment en estat de sal, sobretot en forma de sulfur, conegut amb el nom de galena, o en forma de clorur, conegut amb el nom de cerussa. El sulfur de plom natural (Plumbi sulphuratum), anomenat vulgarment galena, és la mena de plom més abundant a la natura i es troba a gairebé tots els països, pur o associat amb altres sulfurs metàl·lics. És d’un gris blavós molt brillant, poc dur i molt fràgil. El sulfur de plom artificial, anomenat plom cremat (Plumbum ustum), que té les mateixes propietats que el natural, s’obtenia escalfant en un gresol o en un matràs tres parts de plom en llimadures i una part de flors de sofre. El sofre oxida el plom, eliminant les seves propietats metàl·liques, i esdevenint així negre i trencadís.
En el context mèdic, el plom era considerat dessecant, refrigerant, astringent i resolutiu. Reduït a pólvores, s’incloïa en ungüents, emplastres i altres preparacions, als quals donava una consistència sòlida. El plom cremat es considerava cicatritzant, i entrava en la preparació del cerat negre de plom o ungüent de plom negre, dessecant i astringent.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
