Albarel amb extracte de ratània

Recursos

Títol
Albarel amb extracte de ratània
Identificador
00248
Data
Finals segle XVI - segle XVIII
Autor
Desconegut
Matèria
Argila modelada a torn, vidrada i pintada a l'oli
Format
Dimensions: 7,8 cm (diàmetre màxim); 12 cm (alçada)
Procedència
Desconeguda
Font
Llívia
Descripció
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, espatlla i fons diferenciats per arestes, boca ampla, amb llavi, i repeu. És de ceràmica vidrada en blau cobalt per l'exterior i en blanc trencat per l'interior.
Tot i que aquest era el seu aspecte original, llis, cap a la segona meitat del segle XVIII es va decorar en fred amb pintura a l'oli ocre i vermella, seguint l'estètica dels anomenats "pots de Banyoles", que estaven de moda en aquell moment. Se li va afegir l'oval central, amb un llaç a la part superior i flanquejat per elements vegetals, estil Lluis XVI, i, a l'interior, el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir.
No es coneix del cert l'origen i datació d'aquest pots. Podrien provenir de l'antic establiment de Jaume Bosan (l'anterior farmàcia documentada a la Vila). De fet, es coneixen col·leccions de pots blau cobalt monocroms datats al segle XVI. També podria ser que Jaume Sala, quan es va establir a Llívia, els hagués portat de Puigcerdà, o que hagués comprat el material d'una altra farmàcia on hi havia aquestes peces. La decoració amb pintura a l'oli s'atribueix a Josep Esteva (1759-1823), qui al posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, el que incloïa adequar-lo a la moda del moment. Part d'aquesta decoració actualment s'ha perdut.
Pel que fa a l'estat de conservació, la policromia vermella de la decoració està pràcticament desapareguda. La superfície exterior del recipient està impregnada en algunes zones amb una substància indeterminada de color marró grogós.

Inscripció: "EXT. / RATHAN." [Extracto Rathania], cartel·la pintada a mà.

La ratània (Krameria triandra) és un arbust procedent dels Andes. El botànic espanyol Hipólito Ruiz López la va introduir a Europa l'any 1780. Les cultures precolombines ja la feien servir com un potent astringent, propietat derivada del seu alt contingut en tanins, que la fa adequada per tractar tumefaccions dels llavis, úlceres bucals o irritacions i hemorràgies de la mucosa gingival. També té propietats antinflamatòries, cicatritzants i desinfectants. Està indicada en el tractament d'angines, faringitis, diarrees, enteritis, hemorroides i fissures anals. En ginecologia, pel seu efecte hemostàtic, és útil en casos de menstruació excessiva o vaginitis. Es feia servir en forma de pólvores, obtingudes de l'arrel seca. Es solia prescriure en extracte, doncs aquest reté tots els principis astringents, gaudint de propietats molt més actives que la pròpia arrel.
Conjunts de recursos
Farmacia