Bocal amb pólvores d'altea

Recursos

Títol
Bocal amb pólvores d'altea
Identificador
00241
Data
Segle XVIII
Autor
Desconegut
Matèria
Vidre; paper; vitel·la; pergamí
Format
Dimensions: 6 cm (diàmetre màxim de la boca); 5 cm (diàmetre màxim de la base); 10,1 cm (alçada)
Procedència
Desconeguda
Font
Llívia
Descripció
Potet de vidre més o menys cilíndric, de boca ampla i base cònica elevada.
A la part frontal porta enganxada una doble etiqueta, formada per una làmina oval de vitel·la tenyida de color blau fosc verdós, i al damunt una làmina de paper de contorn sinuós, amb petites volutes i siluetes d'elements vegetals. Aquesta darrera està lleugerament acolorida i presenta una inscripció manuscrita amb tinta, referent al producte que el recipient estava destinat a contenir. La boca del recipient està coberta amb un fragment de pergamí lligat amb un cordill prim (no original). Aquesta era una de les maneres habituals de tapar els pots que contenien productes de farmàcia.

Inscripció etiqueta: "Polvos / Altea", manuscrita amb tinta.

Conserva part del contingut.

L’altea o malví (Althaea officinalis) és una espècie de planta de la família malvàcia, present en la major part del litoral d'Europa (exceptuant la zona més septentrional), al nord-oest d'Àfrica i al sud d'Àsia, sobretot en zones humides a la vora del mar. El seu nom ve del terme grec “althaia” (curació). Tota la planta és rica en mucílags, especialment les arrels, que també contenen midó, pectines i diversos flavonoides. Aquests mucílags li confereixen propietats antiinflamatòries, antitussígenes, demulcents, laxants, antidiarreiques, emol·lients i protectores de la mucosa gàstrica. Era un remei d’ús general en constipats i bronquitis. Les seves flors entraven en les espècies pectorals de les antigues farmacopees. Amb les fulles es feien decoccions i cataplasmes, i entraven en les espècies emol·lients. Les arrels formaven part d’un gran nombre de preparacions com el xarop d’altea simple i compost, pastilles, pasta, la decocció emol·lient o l’oli de mucílags. Amb les pólvores de l’arrel es recobrien píndoles, es feien cataplasmes, i també s’afegien al xarop demulcent, a l’oli i les pólvores emol·lients, i a les “pólvores dels viatgers” (diürètiques). L’ungüent d’altea (Unguentum dialtheae) es feia amb oli d’altea, cera groga, colofònia i trementina de Venècia.
És lleugerament excitant, estimulant, emol·lient i resolutiu, i s’indicava en tumors flegmonosos, pleuresia o inflamacions de gola. Els veterinaris incorporaven l’altea en els seus bols demulcents, i també es donava als nens, natural o confitada, per a mastegar, doncs es considerava que afavoria la dentició
Conjunts de recursos
Farmacia