Flascó amb tintura de benjuí
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Flascó amb tintura de benjuí
-
00233
-
Segle XVIII
-
Desconegut
-
Vidre; paper; vitel·la
-
Dimensions: 3,5 (diàmetre màxim); 11,6 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Flascó de vidre incolor, amb el cos més o menys cilíndric, l'espatlla corbada, coll llarg i estret amb la vora superior exvasada, i tap esmerilat amb agafador de pastilla circular.
A la part frontal porta enganxada una doble etiqueta, formada per una làmina oval de vitel·la tenyida de color blau fosc verdós, i al damunt una làmina de paper de contorn sinuós, amb petites volutes i siluetes d'elements vegetals. Aquesta darrera està lleugerament acolorida i presenta una inscripció manuscrita amb tinta, referent al producte que el recipient estava destinat a contenir.
Inscripció etiqueta: "Tintura / Benjui", manuscrita amb tinta.
Buit.
El benjuí (Benzoinum) és una resina que prové de l’exsudació de l’escorça del Styrax benzoin, arbre originari de l’Índia oriental i de l’arxipèlag índic. Segons la major part de les farmacopees l’únic oficinal és el benjuí de Siam.
És expectorant, antisèptic, desinfectant, estimulant, carminatiu, aromàtic i alexetèric (antídot), indicat en catarros crònics, afeccions pulmonars, atonia dels òrgans digestius i febres intermitents. S’administrava en pólvores, tintura alcohòlica, pomada, fumigacions o emplastres resolutius. Formava part de la fórmula de diversos compostos, entre ells la triaga magna o l’anomenada llet virginal (cosmètic), i també es feia servir com a excipient per a píndoles, com a coadjuvant en aigües dentífriques i en solució aquosa bullint per a la desinfecció de l’instrumental de cirurgia. Actualment el seu ús intern es considera abandonat, però es segueix usant com a cosmètic en afeccions cutànies lleus, en la ronquera i l’afonia, o per evitar que es facin ràncies les pomades.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
