Flascó amb tintura de nou moscada
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Flascó amb tintura de nou moscada
-
00232
-
Segle XVIII
-
Desconegut
-
Vidre; paper; vitel·la
-
Dimensions: 3,5 cm (diàmetre màxim); 11,8 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Flascó de vidre incolor, amb el cos més o menys cilíndric, l'espatlla corbada, coll llarg i estret amb la vora superior exvasada, i tap esmerilat amb agafador de pastilla circular.
A la part frontal porta enganxada una doble etiqueta, formada per una làmina oval de vitel·la tenyida de color blau fosc verdós, i al damunt una làmina de paper de contorn sinuós, amb petites volutes i siluetes d'elements vegetals. Aquesta darrera està lleugerament acolorida i presenta una inscripció manuscrita amb tinta, referent al producte que el recipient estava destinat a contenir.
Inscripció etiqueta: "Tintura / Nuez moscad", manuscrita amb tinta.
Conserva algunes restes del contingut.
L'arbre de la nou moscada (Myristica fragrans, M. officinalis, M. moschata o M. aromatica) és originari de les illes Moluques (Indonèsia), també conegudes des de l'antiguitat com a Illes de les Espècies. Al segle I es documenta el seu primer ús, moment en que els romans deixaren constància que formava part dels components de l'encens i del seu valor com a espècia, avui apreciat arreu del món. Fins al segle XVII el seu cultiu estava monopolitzat pels portuguesos. Durant els segles XVII i XVIII, quan les illes Moluques estaven sota el domini dels colonitzadors holandesos, aquests van prohibir-ne el cultiu en diverses zones, en un intent d'obtenir-ne el monopoli. Quan les illes van passar a domini britànic, l'arbre es va exportar cap a altres regions tropicals (Malàisia, Sri Lanka, Sumatra i posteriorment al Carib). Les parts oficinals de la planta són la llavor i l'aril que la recobreix. L'oli essencial que se n’extreu té diversos principis actius, entre ells l’eugenol, el safrol i el sabinè, amb efectes beneficiosos per a l’organisme, especialment per a l'aparell digestiu. Així, la nou moscada té propietats afrodisíaques, antibacterianes, antiemètiques, antiespasmòdiques, antiinflamatòries, astringents, carminatives, estimulants, eupèptiques, expectorants, revulsives i rubefaents. Era indicada en flatulències, diarrees, meteorisme, vòmits, nàusees, sequedat de boca, còlics intestinals, gastritis, afeccions digestives psicosomàtiques, inapetència, halitosi, hipocondria, claustrofòbia, histèria, pèrdua de concentració, dolors menstruals, processos febrils benignes (en forma de beguda aromàtica), hemorroides, dolor reumàtic, processos pulmonars aguts i inflamacions osteoarticulars. Se’n feien pólvores (de l’aril), essència, tintura, cataplasmes pectorals i mantega per a friccions. Aquesta darrera es feia servir com a estimulant i irritant local, i com a base d’alguns emplastres i cerats. A dosis elevades té efectes convulsants i al·lucinògens. Actualment, en l’àmbit farmacèutic, s'empra com a aromatitzant en la fabricació de pasta de dents i com a ingredient dels xarops contra la tos.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
