Flascó amb tintura de belladona

Recursos

Títol
Flascó amb tintura de belladona
Identificador
00229
Data
Segle XVIII
Autor
Desconegut
Matèria
Vidre; paper; vitel·la
Format
Dimensions: 3,4 cm (diàmetre màxim); 11,8 cm (alçada)
Procedència
Desconeguda
Font
Llívia
Descripció
Flascó de vidre incolor, amb el cos més o menys cilíndric, l'espatlla corbada, coll llarg i estret amb la vora superior exvasada, i tap esmerilat amb agafador de pastilla circular.
A la part frontal porta enganxada una doble etiqueta, formada per una làmina oval de vitel·la tenyida de color blau fosc verdós, i al damunt una làmina de paper de contorn sinuós, amb petites volutes i siluetes d'elements vegetals. Aquesta darrera està lleugerament acolorida i presenta una inscripció manuscrita amb tinta, referent al producte que el recipient estava destinat a contenir.

Imscripció etiqueta: "Tintura / Belladona", manuscrita amb tinta.

Buit.

La belladona o tabac bord (Atropa belladonna) és una planta medicinal i molt metzinosa, que creix espontàniament a l’Europa central i meridional i a l’Àsia Occidental, sobretot a les clarianes dels boscos humits. El seu principi actiu més important és l’atropina, tot i que també conté altres alcaloides, com són la hiosciamina i l’escopolamina, en menor concentració. Només les fulles són oficinals, tot i que els preparats amb arrels són dos cops més actius. És narcòtica, analgèsica local, antineuràlgica i antiespasmòdica. També limita la sudoració i deté la secreció làctia. S’usava en cas de neuràlgies, tos nerviosa, asma, convulsions, tos convulsiva, epilèpsia, constriccions espasmòdiques, i en algunes malalties dels ulls. És coneguda i utilitzada des del segle XV, i va tenir un paper destacat en el món de la bruixeria, context en el qual es barrejava amb altres substàncies per provocar un efecte de levitació. El seu nom deriva de l'ús que en feien antigament les dones romanes, dilatant-se les pupil·les per motius estètics. La seva acció irregular és un greu inconvenient perquè es tracta d’un medicament molt actiu, per tant el seu ús implica un risc de toxicitat elevat, doncs no hi ha una gran diferència entre la dosi terapèutica i la dosi tòxica. Com que bloqueja els impulsos de les terminacions nervioses, evitant les contraccions involuntàries dels músculs, actualment es fa servir en operacions oculars, i també s'utilitza per tractar la malaltia de Parkinson.
Conjunts de recursos
Farmacia