Flascó amb tintura d'eucaliptus

Recursos

Títol
Flascó amb tintura d'eucaliptus
Identificador
00228
Data
Segle XVIII
Autor
Desconegut
Matèria
Vidre; paper; vitel·la
Format
Dimensions: 3,4 cm (diàmetre màxim); 11,6 cm (alçada)
Procedència
Desconeguda
Font
Llívia
Descripció
Flascó de vidre incolor, amb el cos més o menys cilíndric, l'espatlla corbada, coll llarg i estret amb la vora superior exvasada, i tap esmerilat amb agafador de pastilla circular.
A la part frontal porta enganxada una doble etiqueta, formada per una làmina oval de vitel·la tenyida de color blau fosc verdós, i al damunt una làmina de paper de contorn sinuós, amb petites volutes i siluetes d'elements vegetals. Aquesta darrera està lleugerament acolorida i presenta una inscripció manuscrita amb tinta, referent al producte que el recipient estava destinat a contenir.

Inscripció etiqueta: "Tintura / Eucaliptus", manuscrita amb tinta.

Buit.

L’eucaliptus (Eucalyptus globulus) és un arbre originari d’Austràlia i Tasmània. Fou introduït a Catalunya principalment per a la indústria paperera, i avui es considera una espècie invasora, pels problemes ecològics que comporta (empobriment del sòl i el metabolisme hídric, alt risc d’incendis forestals, etc.). A nivell oficinal, se’n fan servir les fulles (de les branques velles), que contenen glàndules oleíferes. Mitjançant la seva destil·lació amb vapor d’aigua s’obté l’essència d’eucaliptus, el component principal de la qual és l’eucaliptol. Té propietats antisèptiques, analgèsiques, anticatarrals, expectorants, antibiòtiques, vermífugues, antifúngiques, balsàmiques i cicatritzants. Es recomanava guardar-la en flascons ben tapats i protegits de la llum, doncs contràriament s’enfosqueix i esdevé espessa. Estava indicada especialment en afeccions respiratòries com bronquitis, grips, faringitis, sinusitis, tos irritant o seca, asma, etc., però també en cas d’artrosi, infeccions urinàries, paràsits intestinals, malària, neuràlgies, tuberculosi, dermatosi o halitosi. Internament s’administrava en forma d’infusions, pólvores de les fulles (en caixets), càpsules gelatinoses, solució oliosa (sovint associada al guaiacol quan era per a injeccions hipodèrmiques), extracte alcohòlic, xarop, vi o tintura. Externament s’administrava en infusió (per a fumigacions), solució hidroalcohòlica (per a inhalacions, gargarismes i col·lutoris), tintura o cigarrets.
Conjunts de recursos
Farmacia