Flascó amb tintura de cànem indià
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Flascó amb tintura de cànem indià
-
00225
-
Segle XVIII
-
Desconegut
-
Vidre; paper; vitel·la
-
Dimensions: 3,4 cm (diàmetre màxim); 11,5 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Flascó de vidre incolor, amb el cos més o menys cilíndric, l'espatlla corbada, coll llarg i estret amb la vora superior exvasada, i tap esmerilat amb agafador de pastilla circular.
A la part frontal porta enganxada una doble etiqueta, formada per una làmina oval de vitel·la tenyida de color blau fosc verdós, i al damunt una làmina de paper de contorn sinuós, amb petites volutes i siluetes d'elements vegetals. Aquesta darrera està lleugerament acolorida i presenta una inscripció manuscrita amb tinta, referent al producte que el recipient estava destinat a contenir.
Inscripció etiqueta: "Tintura / Cáñamo / Indiano", manuscrita amb tinta.
Conserva algunes restes del contingut.
El cànem indià (Cannabis indica) és una espècie provinent originalment de les zones muntanyoses de l’Àsia Central i del Tibet. Aquesta varietat és més adequada per a l’ús mèdic que la varietat Cannabis sativa, originària de zones equatorials. Les parts empleades per a l’ús oficinal són les inflorescències femenines fructificades. El descobriment de les seves aplicacions medicinals probablement fou accidental, doncs un dels seus usos més primerencs va ser el consum de les llavors, altament nutritives, les quals es desenvolupen dins de les flors pol·linitzades de la planta femenina, els brots (“cogollos”, en castellà). Aquestes flors estan recobertes d’unes glàndules resinoses que contenen cannabinoides, els principis actius de la planta, amb efectes analgèsics, antiinflamatoris, calmants, estimulants, antiespasmòdics i antibacterians. Les seves fortes qualitats psicoactives (degudes al cannabinoide THC) no foren conegudes pels europeus fins al segle XIX, a causa de les quals el seu conreu està prohibit o regulat a molts països. Les arrels i les fulles es feien servir en forma de cataplasmes, per alleujar dolors de les articulacions. L’oli de cànem era recomanat com a galactòfug (que redueix o estronca la producció de llet), aplicat en friccions als pits. A principis del segle XX es venien a les farmàcies emplastres amb cànem per a ulls de poll i durícies. A les darreres dècades s’han redescobert els beneficis naturals d’aquesta planta i molts metges recepten el cànem especialment desenvolupat per a ús medicinal a pacients amb glaucoma, malalties degeneratives, càncer o VIH (virus d’immunodeficiència humana). En el cas del glaucoma, contribueix a disminuir la pressió intraocular, en el cas del càncer i el VIH, evita la inapetència i les nàusees, efectes secundaris de la quimioteràpia i la radioteràpia, així com dels medicaments antiretrovirals. En malalties degeneratives, artritis o reuma, alleuja la inflamació i la rigidesa de les articulacions, incrementant la mobilitat.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
