Cordialer

Recursos

Títol
Cordialer
Identificador
00217
Data
Finals segle XVII - principis segle XVIII
Autor
Taller de Josep Sunyer i Raurell
Matèria
Fusta tallada, daurada i policromada
Format
Dimensions: 151 x 134 x 31 cm
Procedència
Catalunya
Font
Llívia
Descripció
Moble de fusta consistent en un cos central rectangular amb cinc prestatges, coronats per un timpà semicircular, amb dos querubins just al damunt, als laterals. A banda i banda, hi ha dues columnes salomòniques decorades amb elements tallats en relleu: gotims de raïm, aus, animals i amorets o "putti". A mitja alçada dels laterals hi ha dos grans elements ovals flanquejats per volutes. A la part superior, sobre una cornisa, corona el conjunt una petita fornícula o capelleta que conté una imatge de la Mare de Déu (probablement la Immaculada Concepció, patrona dels farmacèutics), flanquejada per motius ornamentals tallats (volutes). La figura, coronada, té un sol radiant darrere del cap, i les mans juntes a l'alçada del pit, en actitud de pregària. Es troba dempeus sobre un cap d'infant alat, i sota els peus té uns núvols i una lluna en quart creixent. Sembla ser que originalment el moble era tot daurat, però que a finals del segle XVIII se li va incorporar la policromia.
El terme cordialer prové del llatí ("cor-cordis") i fa referència als medicaments que servien per enfortir i vigoritzar el cor. Aquests mobles estaven destinats a guardar potets i flascons d’extractes, tintures i altres substàncies de les quals, en la pràctica farmacèutica corrent, no se’n necessitaven grans quantitats.
Pel que respecte a l'estat de conservació, s'observen pèrdues de daurat i de capa de preparació, sobretot a les columnes. Les zones policromades també han patit algunes pèrdues.

Aquest cordialer prové, igual que el cordialer cedit per la Farmàcia Martí de Puigcerdà, del taller de l'escultor manresà Josep Sunyer i Raurell. És molt probable que la peça de Puigcerdà fos feta per la mateixa mà d'aquest mestre, mentre que la peça que aquí ens ocupa, una mica més austera, podria haver estat obra del seu germà Pau (Pau Sunyer i Raurell), a qui certa documentació històrica documenta com a habitant de Llívia, i també consta com a client de la Farmàcia Esteva durant l'any 1730.
Conjunts de recursos
Farmacia