Bocal amb pólvores d'ipecacuana
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Bocal amb pólvores d'ipecacuana
-
00215
-
Segle XVIII
-
Desconegut
-
Vidre; paper; vitel·la; pergamí
-
Dimensions: 5,8 cm (diàmetre màxim de la boca); 6 cm (diàmetre màxim de la base); 11,6 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Potet de vidre més o menys cilíndric, de boca ampla i base cònica elevada.
A la part frontal porta enganxada una doble etiqueta, formada per una làmina oval de vitel·la tenyida de color blau fosc verdós, i al damunt una làmina de paper de contorn sinuós, amb petites volutes i siluetes d'elements vegetals. Aquesta darrera està lleugerament acolorida i presenta una inscripció manuscrita amb tinta, referent al producte que el recipient estava destinat a contenir: pólvores d'ipecacuana. A la part posterior del recipient hi ha una altra etiqueta, petita i allargada, enganxada per la part interior, que sembla més antiga que l'anterior, i probablement es refereixi al contingut original del pot: pólvores de mirra.
La boca del recipient està coberta amb un fragment de pergamí lligat amb un cordill prim (no original). Aquesta era una de les maneres habituals de tapar els pots que contenien productes de farmàcia.
Inscripció etiqueta: "Polvos / Ipecacuana", manuscrita amb tinta.
Inscripció etiqueta: "P. Mirrha.", manuscrita amb tinta.
Conserva part del contingut.
La ipecacuana (Cephaelis ipecacuanha) fou portada a Europa des de Brasil per Le Gras l’any 1672, i va ser el primer medicament distribuït per odre reial a França. Del seu rizoma s’extreuen l’emetina i la cefalina, alcaloides responsables de les seves propietats medicinals: emètic, expectorant, antidiarreic, depriment vascular i diaforètic. Estava indicada en enverinaments, empatx gàstric, afeccions cròniques de l’estómac, diarrea, disenteria, pneumònia, bronquitis, laringitis, tos ferina, hemoptisi, epistaxi i metrorràgia. Pel seu potent efecte vomitiu, ja fou usada pels indis contra la disenteria. Estava contraindicada en ancians i cardíacs. S’administrava en forma de xarop, pólvores i ènemes.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
