Bocal amb pólvores de canyella
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Bocal amb pólvores de canyella
-
00214
-
Segle XVIII
-
Desconegut
-
Vidre; paper; vitel·la; pergamí
-
Dimensions: 5,8 cm (Diàmetre màxim de la boca); 5 cm (diàmetre màxim de la base); 11 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Potet de vidre de forma aproximadament cilíndrica, boca ampla i base cònica elevada.
A la part frontal porta enganxada una doble etiqueta, formada per una làmina oval de vitel·la tenyida de color blau fosc verdós, i al damunt una làmina de paper de contorn sinuós, amb petites volutes i siluetes d'elements vegetals. Aquesta darrera està lleugerament acolorida i presenta una inscripció manuscrita amb tinta, referent al producte que el recipient estava destinat a contenir: pólvores de canyella. La boca del recipient està coberta amb un fragment de pergamí lligat amb un cordill prim (no original). Aquesta era una de les maneres habituals de tapar els pots que contenien productes de farmàcia.
Inscripció etiqueta: "Polvo / Canela", manuscrita amb tinta.
Conserva part del contingut.
Existeix amb el terme canyella una gran confusió en la bibliografia històrica, que s’intenta aclarir a continuació. Antigament es trobaven al comerç diversos tipus de canyella. La canyella de Ceilan, que era la més valorada, era l’escorça interna del Laurus cinnamomum, arbre de la família de les lauràcies originari de les zona oriental d’Àsia, i concretament del Cinnamomum zeylanicum o Cinnamomum verum. Aquesta es presentava en rotlles llargs i molt prims, introduïts els uns en els altres, de color citrí vermellós, molt aromàtics, i de gust suau, agradable i ensucrat, una mica picant. De la mateixa espècie d’arbre provenia l’anomenada canyella mat, varietat de l’anterior, escorça gairebé plana o molt poc enrotllada, d’aspecte exterior lleugerament rugós, de color groc fosc per fora i groc pàl·lid per dins. Aquesta es desaconsellava en usos farmacèutics. La canyella de Caiena, que era la més apreciada després de la de Ceilan i que també provenia del Laurus cinnamomum, es diferenciava per presentar-se en rotlles més llargs, d’un color més pàl·lid, com blanquinós, i d’olor i gust més dèbils. Finalment, la canyella de la Xina o de Malabar (Cassia lignea), que a Espanya també s’anomenava canyella de Manila, provenia del Laurus cassia o Cinnamomum aromaticum. Es presentava en fragments curts i gruixuts, vermellosos, d’olor més forta i gust menys agradable que les anteriors.
Un cop feta la diferenciació, ens ocuparem a continuació de les varietats de canyella provinents del Laurus cinnamomum, tot i que es considerava que la Cassia lignea gaudia de les mateixes propietats que la canyella comú, però en menor mesura. La canyella “veritable”, doncs, conté tanins, midó, una matèria colorant, àcid cinàmic i, sobretot, oli volàtil. Es considerava estimulant, excitant, antiespasmòdica, ressecant, aperitiva, calefactora i lleugerament astringent, i s’indicava, per exemple, en mals de cap i d’estómac, catarro, apoplexia o cardiàlgia. S’administrava en pólvores, tintura, aigua destil·lada, vi, xarop, alcoholat, pastilles i oli volàtil, i formava part d’un gran nombre d’electuaris, pólvores, xarops i pocions compostos.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
