Bocal amb pólvores de ratània
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Bocal amb pólvores de ratània
-
00201
-
Segle XVIII
-
Desconegut
-
Vidre; paper; vitel·la; pergamí
-
Dimensions: 6 cm (diàmetre màxim de la boca); 6,4 cm (diàmetre màxim de la base); 12,6 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Potet de vidre més o menys cilíndric, de boca ampla i base cònica elevada.
A la part frontal porta enganxada una doble etiqueta, formada per una làmina oval de vitel·la tenyida de color blau fosc verdós, i al damunt una làmina de paper de contorn sinuós, amb petites volutes i siluetes d'elements vegetals. Aquesta darrera està lleugerament acolorida i presenta una inscripció manuscrita amb tinta, referent al producte que el recipient estava destinat a contenir. La boca del recipient està coberta amb un fragment de pergamí lligat amb un cordill prim (no original). Aquesta era una de les maneres habituals de tapar els pots que contenien productes de farmàcia.
Inscripció etiqueta: "Polvo / Ratania", manuscrita amb tinta.
Conserva part del contingut original.
La ratània (Krameria triandra) és un arbust procedent dels Andes. El botànic espanyol Hipólito Ruiz López la va introduir a Europa l'any 1780. Les cultures precolombines ja la feien servir com un potent astringent, propietat derivada del seu alt contingut en tanins, que la fa adequada per tractar tumefaccions dels llavis, úlceres bucals o irritacions i hemorràgies de la mucosa gingival. També té propietats antinflamatòries, cicatritzants i desinfectants. Està indicada en el tractament d'angines, faringitis, diarrees, enteritis, hemorroides i fissures anals. En ginecologia, pel seu efecte hemostàtic, és útil en casos de menstruació excessiva o vaginitis. Es feia servir en forma de pólvores, obtingudes de l'arrel seca. Es solia prescriure en extracte, doncs aquest reté tots els principis astringents, gaudint de propietats molt més actives que la pròpia arrel.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
