Pot amb pólvores astringents
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Relació
- Descripció
-
Pot amb pólvores astringents
-
00189
-
Segle XVIII
-
Desconegut
-
Fusta; metall
-
Dimensions: 14,6 cm (diàmetre màxim); 14,6 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
00628
-
Pot cilíndric de fusta amb tapadora. El cos del recipient està construït a partir d'una base circular de fusta gruixuda i d'una fullola prima cargolada i subjectada per puntes metàl·liques. La tapadora està feta també amb un cercle de fusta envoltat per una franja de fullola. La fusta presentava una capa de preparació (probablement guix amb cola de conill), una capa de bol roig i, al damunt, el pa d'or (actualment desaparegut), recobert per un estrat de goma laca. El color vermell que presenta actualment correspon al bol, probablement repintat en algun moment.
Durant el segle XIX o principis del XX se li va afegir una inscripció (força grollera) amb pintura negra, que fa referència al producte que estava destinat a contenir.
En l'interior d'aquest recipient hi havia una cullereta de fusta, inventariada amb el núm. id. 00628.
Inscripció: "Polvos / Astringent." [pólvores astringents], manuscrita amb pintura negra.
Inscripció etiqueta: "25 gramos / 0,25", manuscrita amb tinta, revers de la tapa.
El pot estava ple. Es conserva a part el contingut que es va trobar al seu interior quan es va inventariar la peça.
Es considera astringent aquella substància, ja sigui orgànica o inorgànica, que té la propietat de contraure les capes superficials de la pell coagulant-ne les proteïnes, i aconseguint així una acció cicatritzant, antiinflamatòria i antihemorràgica. Quan els astringents s’apliquen exteriorment s’anomenen estíptics. Els tanins són els astringents vegetals per excel·lència. Els compostos farmacèutics a base de tanins contrauen instantàniament les fibres dels teixits dels òrgans, esdevenint aquests més compactes i, per tant, més enèrgics els seus moviments. També disminueixen o detenen qualsevol evacuació mitjançant l’estrenyiment dels diversos orificis del cos.
Es feien servir en hemorràgies, diarrees, leucorrees, blennorrees, febres intermitents, astènia i per evitar la caiguda dels cabells. També es feien servir com a contraverí de molts alcaloides, i en particular dels de l’opi.
Segons el “Curso de materia médica o de farmacología” (1838) els elements vegetals astringents, i per tant rics en taní, són: la goma de quina, el catecú, la sang de drago, la bistorta, la tormentil·la, la maduixera, la ratània, les escorces d’alzina, roure, salze i arrel de magraner, l’agrimònia, les roses vermelles i les agalles. A la “Farmacopea universal o reunión comparativa de las farmacopeas” (1829) apareixen unes pólvores astringents, formulades amb arrels de quina i cola de peix, que s’indicaven en hemorràgies uterines passives, leucorrea, diarrea i blennorrea. A “La botica o repertorio general de farmacia práctica” (1859) s’han trobat diverses fórmules de pólvores astringents. Les pólvores astringents de Hunter (pólvores de bistorta compostes), que són la base del diascordi exceptuant les substàncies aromàtiques, porten bistorta, tormentil·la, balàustia, llavors de [agrac.]?, catecú, màstic, sang de drago, succí, bol d’Armènia, terra sigil·lada, corall vermell i extracte d’opi. Les pólvores astringents de Brera es feien amb “cascarilla”, opi, ipecacuana i catecú, i s’indicaven en hemorràgies, diarrea crònica i disenteria. Finalment, en aquesta mateixa font trobem una altra recepta de pólvores astringents a base d’alum, goma de quina, mirra i encens, que s’indicaven en les hemorràgies provocades per sangoneres i en les úlceres sanguinolentes. Les pólvores astringents també eren usades en veterinària, en relaxacions musculars i catarros auriculars, o per assecar els brians dels cavalls i els herpes humits dels gossos. Altres substàncies astringents serien el nitrat de plata, l'acetat de plom, el sulfat de zenc, les sals de bismut, el sèrum salí o l'oli essencial de Xipre.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
