Pot amb ambre groc
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Pot amb ambre groc
-
00186
-
Segle XVIII
-
Desconegut
-
Fusta; metall
-
Dimensions: 14,6 cm (diàmetre màxim); 14 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
ot cilíndric de fusta amb tapadora. El cos del recipient està construït a partir d'una base circular de fusta gruixuda i d'una fullola prima cargolada i subjectada per puntes metàl·liques. La tapadora està feta també amb un cercle de fusta envoltat per una franja de fullola. La fusta presentava una capa de preparació (probablement guix amb cola de conill), una capa de bol roig i, al damunt, el pa d'or (actualment desaparegut), recobert per un estrat de goma laca. El color vermell que presenta actualment correspon al bol, probablement repintat en algun moment.
Durant el segle XIX o principis del XX se li va afegir una inscripció (força grollera) amb pintura negra, que fa referència al producte que estava destinat a contenir.
Inscripció: "Succino" [Succinum electricum, Succinum o Electrum, succí o ambre groc], manuscrita amb pintura negra.
El pot estava ple. Es conserva a part el contingut que es va trobar al seu interior quan es va inventariar la peça.
El succí o ambre groc (Succinum electricum, Succinum o Electrum), conegut també amb el nom pèrsic “karabé”, és una resina fòssil que es troba als terrenys terciaris de les ribes del mar bàltic, coberta de capes llenyoses (fusta mineral) que es consideren la seva matriu. A la regió bàltica és on es troba el major dipòsit conegut d’ambre (80% de l’ambre mundial conegut), per la qual cosa s’anomena amb la denominació genèrica d’ambre bàltic. El seu origen data d’entre trenta-cinc i quaranta milions d’anys. A partir la dècada de 1850 es va pensar que la resina que esdevenia ambre provenia de l’arbre Pinites succinifer, però investigacions posteriors van determinar que s’originava a partir de diverses espècies. És dur, lleuger, fràgil, semitransparent, grogós, inodor, de gust acre i molt desagradable, i s’electritza amb el fregament. Està format per resina, oli volàtil i àcid succínic, i sol contenir restes de flors o insectes.
De la destil·lació del succí en resulten tres productes: àcid succínic impur o sal volàtil de succí (àcid cristal·litzat, antisèptic i diaforètic), esperit volàtil de succí (àcid líquid) i oli volàtil de succí. Tots ells s’indicaven en afecciones espasmòdiques (catarro, tos ferina, tos nerviosa, apoplexia, epilèpsia, paroxisme uterí, vertigen, etc.). El succí també es considerava vulnerari, resolutiu i astringent, i s’indicava en diabetis, diarrees, hemoptisi i còlics de la primera dentició. S’administrava en fumigacions i tintures. L’oli volàtil de succí té propietats vermífugues, i s’usava per via tòpica, en forma de friccions, contra la tènia i els dolors reumàtics o de la gota. També entrava en la composició del bàlsam antihistèric.
En algunes fonts de mitjans del segle XIX el succí es considera ja desterrat de la terapèutica.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
