Pot amb peròxid de manganès
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Pot amb peròxid de manganès
-
00185
-
Segle XVIII
-
Desconegut
-
Fusta; metall
-
Dimensions: 14,5 cm (diàmetre màxim); 14,5 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
ot cilíndric de fusta amb tapadora. El cos del recipient està construït a partir d'una base circular de fusta gruixuda i d'una fullola prima cargolada i subjectada per puntes metàl·liques. La tapadora està feta també amb un cercle de fusta envoltat per una franja de fullola. La fusta presentava una capa de preparació (probablement guix amb cola de conill), una capa de bol roig i, al damunt, el pa d'or (actualment desaparegut), recobert per un estrat de goma laca. El color vermell que presenta actualment correspon al bol, probablement repintat en algun moment.
Durant el segle XIX o principis del XX se li va afegir una inscripció (força grollera) amb pintura negra, que fa referència al producte que estava destinat a contenir. Presenta una segona inscripció a la cara interior de la tapa, potser d'una reutilització de la tapa o del propi contenidor.
Inscripció: "Manganesa" [Magnesia nigra o Oxydum manganicum, manganesa], manuscrita amb pintura negra.
Inscripció: "Raponticum / Recente[z]", manuscrita amb tinta negra, revers de la tapa.
El pot estava ple. Es conserva a part el contingut que es va trobar al seu interior quan es va inventariar la peça.
La manganesa, pirolusita o peròxid de manganès és un mineral de color gris o negre, inodor, insípid i amb brillantor metàl·lica, que constitueix la principal mena del manganès. També es coneix com sabó de vidriers, perquè es fa servir per decolorar el vidre. Es troba de manera abundant en diverses zones d’Europa. Es comercialitzava cristal·litzat o en forma d’estalactites. És insoluble en aigua. Escalfat a una temperatura elevada, desprèn oxigen, i també quan es tracta amb àcids enèrgics, excepte amb l’àcid clorhídric, que desprèn clor, per la qual cosa es feia servir per desinfectar l’aire als hospitals. També se’n feia aigua de clor, usada tòpicament com a desinfectant i en fumigacions, una pomada per curar les galteres ulcerades, i el sublimat corrosiu, que servia per conservar les matèries animals i s’administrava com a antiveneri, dissolt en aigua destil·lada, alcohol o amb algun xarop sudorífic, combinat amb llet o tisanes.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
