Pot amb trementina cuita
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Pot amb trementina cuita
-
00176
-
Segle XVIII
-
Desconegut
-
Fusta; metall
-
Dimensions: 9,8 cm (diàmetre màxim); 11,4 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot cilíndric de fusta amb tapa. El cos del recipient està construït a partir d'una base circular de fusta gruixuda i d'una fullola prima cargolada i subjectada per puntes metàl·liques. La tapa està feta també amb un cercle de fusta envoltat per una franja de fullola. La fusta presenta una capa de preparació (probablement guix amb cola de conill), una capa de bol roig i, al damunt, el pa d'or (actualment molt deteriorat), recobert per un estrat de goma laca (actualment molt enfosquida).
Durant el segle XIX o principis del XX se li va afegir una inscripció (força grollera) amb pintura negra, que feia referència al producte que estava destinat a contenir
La inscripció manuscrita en negre fou retirada l'any 1981 durant els treballs de restauració de les peces del museu.
A la part posterior del pot es distingeix la marca del que probablement fou una antiga etiqueta de paper (encara s'observa la traça en diagonal de l'etiqueta).
Inscripció: "Trementina / Cocida" [Terebinthina cocta, trementina cuita], manuscrita en negre, actualment retirada.
El pot estava ple. Es conserva a part el contingut que es va trobar al seu interior quan es va inventariar la peça.
La trementina és un oli aromàtic que flueix espontàniament dels pins, els avets, els làrixs i les nogueroles. Aquesta, privada del seu oli volàtil mitjançant l’evaporació al bany Maria, dóna com a resultat l’anomenada trementina cuita.
La trementina és un excitant molt poderós. Aplicada sobre la pell, té efecte rubefaent, i un cop absorbida, la seva acció estimulant es dirigeix especialment a l’aparell genito-urinari i a les membranes mucoses en general, per la qual cosa s’indicava en catarros crònics de la bufeta, i de la resta de parts del sistema urinari, i en catarros pulmonars crònics, per facilitar l’expectoració. S’usava amb freqüència exteriorment, per detergir i avivar les úlceres, i entrava en la composició d’un gran nombre d’emplastres i ungüents. Administrada a grans dosis, pot provocar nàusees, vòmits i evacuacions albines.
M. Fauré, de Bordeus, creà les píndoles de trementina cuita, que es feien barrejant aquesta darrera amb magnèsia calcinada, doncs aquesta forma farmacèutica suposava una manera còmoda de fer prendre als malalts els medicaments que tenien mal gust o mala olor.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
