Pot de sàndal

Recursos

Títol
Pot de sàndal
Identificador
00174
Data
Segle XVIII
Autor
Desconegut
Matèria
Fusta; metall
Format
Dimensions: 10,3 cm (diàmetre màxim); 11,4 cm (alçada)
Procedència
Desconeguda
Font
Llívia
Descripció
Pot cilíndric de fusta amb tapa. El cos del recipient està construït a partir d'una base circular de fusta gruixuda i d'una fullola prima cargolada i subjectada per puntes metàl·liques. La tapa està feta també amb un cercle de fusta envoltat per una franja de fullola. La fusta presenta una capa de preparació (probablement guix amb cola de conill), una capa de bol roig i, al damunt, el pa d'or (actualment molt deteriorat), recobert per un estrat de goma laca (actualment molt enfosquida).
Durant el segle XIX o principis del XX se li va afegir una inscripció (força grollera) amb pintura negra, que feia referència al producte que estava destinat a contenir
La inscripció manuscrita en negre fou retirada l'any 1981 durant els treballs de restauració de les peces del museu.
A la part posterior del pot es distingeix la marca del que probablement fou una antiga etiqueta de paper (reserva clara en diagonal)

Inscripció: "Sandalo" [Santalum, sàndal], manuscrita en negre, actualment retirada.

Les santalàcies (Santalaceae) són una família de plantes que agrupa unes 450 espècies de països càlids i temperats. La fusta d’algunes d’aquestes espècies havia estat usada antigament amb finalitats medicinals. De l’espècie Santalum album s’extreien el sàndal blanc i el sàndal citrí. El sàndal citrí (Santalum citrinum) es trobava al comerç en fragments sense escorça de color groc, amb olor forta de rosa i mesc, de gust amarg. Es considerava tònic i cordial, i també es feia servir com a perfum.
El sàndal blanc (Santalum album) es recol·lectava dels exemplars més joves, i normalment es trobava amb l’escorça inclosa. ç
El sàndal vermell (Santalum rubrum), en canvi, prové del Pterocarpus santalinus, una lleguminosa endèmica a la serralada de Ghats, al sud de l'Índia. Es trobava en fragments bruns per fora i de color vermell intens per dins, fibrosos, resinosos i d’olor dèbilment aromàtica. Se li atribuïen propietats astringents, tòniques i carminatives. Gràcies a la matèria colorant vermella que conté, anomenada santalina, se’n feia un vernís vermell molt usat en ebenisteria.
Segons el “Vocabulario médico-quirúrgico o Diccionario de medicina y cirugía“ (Manuel Hurtado, 1840): “(...) con los nombres de sándalo blanco, sándalo citrino, y sándalo rojo, los cuales, y señaladamente el citrino, han sido muy alabados como fortificantes, pero la experiencia ha desmentido esta propiedad, como también la de sudorífico que otros le han atribuido, pues tenemos sudoríficos mucho más enérgicos que este”. Al “Curso de materia médica o de farmacología” (1838), s’afirma que en aquell moment, tot i que entraven en algunes preparacions, ja no se’ls atribuïen les propietats esmentades anteriorment. Algunes de les preparacions de les quals formava part el sàndal són la decocció edulcorant o la confecció de zircons. També entrava en alcoholats, electuaris, elixirs, xarops, pastilles o pólvores, com les pólvores dels tres sàndals, que s’indicava en cremors d’estómac i fetge, disenteries i febres hèctiques.
Conjunts de recursos
Farmacia