Pot amb cànem indià
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Pot amb cànem indià
-
00170
-
Segle XVIII
-
Desconegut
-
Fusta; metall
-
Dimensions: 10 cm (diàmetre màxim); 11,4 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot cilíndric de fusta amb tapa. El cos del recipient està construït a partir d'una base circular de fusta gruixuda i d'una fullola prima cargolada i subjectada per puntes metàl·liques. La tapa està feta també amb un cercle de fusta envoltat per una franja de fullola. La fusta presenta una capa de preparació (probablement guix amb cola de conill), una capa de bol roig i, al damunt, el pa d'or (actualment molt deteriorat), recobert per un estrat de goma laca (actualment molt enfosquida).
Durant el segle XIX o principis del XX se li va afegir una inscripció (força grollera) amb pintura negra, que feia referència al producte que estava destinat a contenir
La inscripció manuscrita en negre fou retirada l'any 1981 durant els treballs de restauració de les peces del museu.
A la part posterior del pot es distingeix la marca del que probablement fou una antiga etiqueta de paper (encara s'observa la traça en diagonal de l'etiqueta).
Inscripció: "Hierva / Cañam. In[...]", manuscrita en negre, actualment retirada.
El pot estava ple. Es conserva a part el contingut que es va trobar al seu interior quan es va inventariar la peça.
El cànem indià (Cannabis indica) és una espècie provinent originalment de les zones muntanyoses de l’Àsia Central i del Tibet. Aquesta varietat és més adequada per a l’ús mèdic que la varietat Cannabis sativa, originària de zones equatorials. Les parts empleades per a l’ús oficinal són les inflorescències femenines fructificades. El descobriment de les seves aplicacions medicinals probablement fou accidental, doncs un dels seus usos més primerencs va ser el consum de les llavors, altament nutritives, les quals es desenvolupen dins de les flors pol·linitzades de la planta femenina, els brots (“cogollos”, en castellà). Aquestes flors estan recobertes d’unes glàndules resinoses que contenen cannabinoides, els principis actius de la planta, amb efectes analgèsics, antiinflamatoris, calmants, estimulants, antiespasmòdics i antibacterians.
Les seves fortes qualitats psicoactives (degudes al cannabinoide THC) no foren conegudes pels europeus fins al segle XIX, a causa de les quals el seu conreu està prohibit o regulat a molts països.
Les arrels i les fulles es feien servir en forma de cataplasmes, per alleujar dolors de les articulacions. L’oli de cànem era recomanat com a galactòfug (que redueix o estronca la producció de llet), aplicat en friccions als pits. A principis del segle XX es venien a les farmàcies emplastres amb cànem per a ulls de poll i durícies. A les darreres dècades s’han redescobert els beneficis naturals d’aquesta planta i molts metges recepten el cànem especialment desenvolupat per a ús medicinal a pacients amb glaucoma, malalties degeneratives, càncer o VIH (virus d’immunodeficiència humana). En el cas del glaucoma, contribueix a disminuir la pressió intraocular, en el cas del càncer i el VIH, evita la inapetència i les nàusees, efectes secundaris de la quimioteràpia i la radioteràpia, així com dels medicaments antiretrovirals. En malalties degeneratives, artritis o reuma, alleuja la inflamació i la rigidesa de les articulacions, incrementant la mobilitat.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
