Pot amb pega de Borgonya
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Pot amb pega de Borgonya
-
00167
-
Segle XVIII
-
Desconegut
-
Fusta; metall
-
Dimensions: 8 cm (diàmetre màxim); 12 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot cilíndric de fusta amb tapa. El cos del recipient està construït a partir d'una base circular de fusta gruixuda i d'una fullola prima cargolada i subjectada per puntes metàl·liques. La tapa està feta també amb un cercle de fusta envoltat per una franja de fullola. La fusta presenta una capa de preparació (probablement guix amb cola de conill), una capa de bol roig i, al damunt, el pa d'or (actualment molt deteriorat), recobert per un estrat de goma laca (actualment molt enfosquida).
Durant el segle XIX o principis del XX se li va afegir una inscripció (força grollera) amb pintura negra, que feia referència al producte que estava destinat a contenir
La inscripció manuscrita en negre fou retirada l'any 1981 durant els treballs de restauració de les peces del museu.
Inscripció: "Pez / Borgoña" [Pix burgundiea o Pix alba, pega de Borgonya o pega blanca], manuscrita en negre, actualment retirada.
Inscripció: "Llavors molt / particulars per / traurer les brom: / es dels [V]ulls. ja / molt provades / 1808", manuscrita amb tinta negra al revers de la tapa.
El pot estava ple. Es conserva a part el contingut que es va trobar al seu interior quan es va inventariar la peça.
El galipot és una resina que s’obté per incisions practicades en el tronc de la pícea, avet roig o fals avet (Picea abies). Un cop finalitza la recol·lecció anual de la trementina d’aquests arbres, les darreres incisions continuen exsudant, però arriba un moment en què la temperatura no és prou elevada com per fer que la resina llisqui fins al peu de l’arbre, o potser l’oli volàtil al qual deu la seva fluïdesa ja no hi és present amb tanta abundància, de manera que es desseca a l’aire sobre el tronc, recollint impureses des de la incisió fins al terra. Aquesta substància es recull a l’hivern, en forma de crostes semiopaques, de color blanc grogós, sòlides, seques, barrejades amb fragments d’escorça i terra. Fan olor de trementina, tenen gust amarg i són completament solubles en alcohol. Les crostes descrites es deixen desfer en aigua i el producte resultant es filtra, per alliberar-lo de les impureses, donant lloc a l’anomenada pega de Borgonya o pega blanca.
La substància que ens ocupa (pega de Borgonya o pega blanca) és grogosa i s’estova amb l’escalfor de la pell, a la qual s’adhereix fortament. Es tracta d’un epispàstic d’acció lenta, i és precisament la lentitud d’aquest efecte la que la fa adequada per tractar determinades afeccions. A França es feia servir molt com a rubefaent, com a revulsiu en afecciones reumàtiques, en la pleurodínia i en la lumbàlgia. També formava part de la composició de diversos ungüents i emplastres.
Per al seu ús tòpic, anava gairebé sempre barrejada amb cera groga. L’anomenat “calzón del verdugo de Lion”, tractament per a la curació de les neuràlgies ciàtiques, consistia en envoltar completament la cuixa afectada amb un gran emplastre de pega de Borgonya, que es deixava aplicat fins que desapareixia el dolor. En algunes esglésies molt pobres aquesta substància es feia servir en lloc de l’encens, per això també es coneixia en alguns llocs com a encens fals o encens d’aldea.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
