Gerra vidrada en blanc d'ungüent egipcíac

Recursos

Títol
Gerra vidrada en blanc d'ungüent egipcíac
Identificador
00161
Data
Primer quart segle XX
Autor
Desconegut
Matèria
Argila a torn, vidrada, pintura amb trepa
Format
Dimensions: 12 cm (diàmetre màxim de la boca); 9,7 cm (diàmetre màxim de la base); 15,3 cm (alçada)
Procedència
Desconeguda
Font
Llívia
Descripció
Gerra de cos troncocònic invertit, amb l'espatlla corbada, coll curt i diferenciat, boca molt ampla i vora exvasada amb llavi gruixut. Està vidrada en blanc i, a la part frontal, presenta una inscripció, feta a trepa amb pintura negra, referent al producte que estava destinada a contenir: ungüent egipcíac o oximel de coure.
Respecte a l'estat de conservació de la peça, de la boca del recipient parteix una esquerda vertical lleu. L'interior està molt impregnat del producte que contenia, i també hi ha algunes taques marrons a l'exterior.

Inscripció: "UNGUENTO / EGIPCIACO" [Unguentum aegyptiacum o Oxymel cupri], cartel·la pintada amb trepa.

Conserva restes del contingut.

L’ungüent egipcíac (Unguentum aegyptiacum) o oximel de coure (Oxymel cupri), també anomenat oximel escaròtic, mel egipcíaca o mel escaròtica, era una preparació farmacèutica a base de mel blanca, vinagre i verdet polvoritzat (acetat de coure bibàsic, Viride aeris o Aerugo officinalis), que havia tingut antigament un paper important en les farmacopees. Es feien bullir a foc suau aquestes tres substàncies, remenant sense parar, fins que la barreja adquiria color vermell i consistència d’ungüent. Al cap d’un temps, el coure precipita, donant lloc a un sediment de color vermellós. Sobre aquest pòsit neda la mel, que adquireix un color negrós. A les fonts antigues s’indica que, en aquest estat, la preparació encara no s’ha fet malbé, sinó que s’ha d’agitar i barrejar cada cop que es despatxi, de manera que torni a agafar el color vermell original. Aquest color es va perdent progressivament, i l’ungüent es torna negre al cap d’uns deu anys, segons la bibliografia consultada.
S’usava exteriorment, com a excitant, estíptic i detergent. Es feia servir en gangrenes, úlceres i carns fungoses. També entrava en la mixtura antisifilítica de Ciril, indicada per curar les úlceres venèries. Era un detergent d’ús extern molt empleat en veterinària. En els cavalls, com a pomada assecant dels brians o en els encetaments de les ranilles, i en els panadissos ovins.
Conjunts de recursos
Farmacia