Gerra vidrada en blanc d'ungüent populeó

Recursos

Títol
Gerra vidrada en blanc d'ungüent populeó
Identificador
00160
Data
Primer quart segle XX
Autor
Desconegut
Matèria
Argila a torn, vidrada, pintura amb trepa
Format
Dimensions: 11,8 cm (diàmetre màxim de la boca); 16cm (alçada)
Procedència
Desconeguda
Font
Llívia
Descripció
Gerra de cos troncocònic invertit, amb l'espatlla corbada, coll curt i diferenciat, boca molt ampla i vora exvasada amb llavi gruixut. Està vidrada en blanc i, a la part frontal, presenta una inscripció, feta a trepa amb pintura negra, referent al producte que estava destinada a contenir: ungüent populeó.
Respecte a l'estat de conservació de la peça, ha estat fragmentada i enganxada. L'interior està molt impregnat del producte que contenia.

Inscripció: "UNGUENTO / POPULEON" [Unguentum populeon], cartel·la pintada amb trepa.

Conserva restes del contingut.

L’ungüent populeó o ungüent de pollancre (Unguentum populeon) ja era conegut en temps de Dioscòrides. La seva base eren els borrons o pòpuls del pollancre o xop (Populus nigra o Populus officinalis). Aquests contenen substàncies resinoses, tanins, àcid màlic, àcid gàl·lic i salicina. La preparació també portava mantega de porc i fulles fresques de jusquiam negre i belladona. Aquests darrers elements narcòtics tenen un paper essencial en les seves propietats sedants. En algunes fonts es citen com a part de la composició la morella vera o herba mora, també d’acció sedant, i les fulles de violeta.
La seva aplicació més habitual era com a calmant antihemorroidal. Podia aplicar-se en friccions calmants i fins i tot es feia servir per via rectal. També es feia servir en cremades, i en les clivelles dels pits i de les mans. Fou molt usat en veterinària. Avui en dia, amb el pollancre o xop es fan xarops, tintures i pomades d’ús extern, i també carbó vegetal, que es fabrica a partir de la seva escorça i es fa servir com a absorbent en les diarrees.

Font: MERCANT, Jaume E. “Historia de la farmacoterapia: siglos XVIII y XIX. La farmacia monástica de la Real Cartuja de Valldemossa” (UAB, 2008).
Conjunts de recursos
Farmacia