Albarel amb vitriol blanc
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb vitriol blanc
-
00159
-
Finals segle XVI - segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada i pintada a l'oli
-
Dimensions: 10 cm (diàmetre màxim de la boca); 12,7 cm (diàmetre màxim de l'espatlla); 24,3 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, espatlla i fons diferenciats per arestes, boca ampla, amb llavi, i repeu. És de ceràmica vidrada en blau cobalt per l'exterior i en blanc trencat per l'interior.
Tot i que aquest era el seu aspecte original, llis, cap a la segona meitat del segle XVIII es va decorar en fred amb pintura a l'oli ocre i vermella, seguint l'estètica dels anomenats "pots de Banyoles", que estaven de moda en aquell moment. Se li va afegir l'oval central, amb un llaç a la part superior i flanquejat per elements vegetals, estil Lluis XVI, i, a l'interior, el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir.
No es coneix del cert l'origen i datació d'aquest pots. Podrien provenir de l'antic establiment de Jaume Bosan (l'anterior farmàcia documentada a la Vila). De fet, es coneixen col·leccions de pots blau cobalt monocroms datats al segle XVI. També podria ser que Jaume Sala, quan es va establir a Llívia, els hagués portat de Puigcerdà, o que hagués comprat el material d'una altra farmàcia on hi havia aquestes peces. La decoració amb pintura a l'oli s'atribueix a Josep Esteva (1759-1823), qui al posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, el que incloïa adequar-lo a la moda del moment. Part d'aquesta decoració actualment s'ha perdut.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta una petita pèrdua de suport a la part frontal inferior, i algunes pèrdues puntuals d'esmalt. La policromia de la decoració presenta pèrdues puntuals. Hi ha restes adherides d'una substància no determinada de color marró grogós per tota la superfície exterior.
Inscripció: "VITRI. / ALb." [Vitriolum Album], cartel·la pintada a mà.
El pot estava ple. Es conserva a part el contingut que es va trobar al seu interior quan es va inventariar la peça.
"Vitriol" és un terme químic antic que deriva de la paraula llatina "vitreum" (vidre). És el nom genèric, no científic, que se'ls dóna als sulfats hidratats (sals d'àcid sulfúric). Així doncs, el vitriol blanc és el sulfat de zinc, un compost químic cristal·lí, incolor i soluble en aigua. És molt irritant, i antigament s'havia fet servir com a vomitiu. Podia provocar un vòmit immediat, quelcom útil en cas d'enverinament per alguna substància narcòtica. El seu ús més habitual era extern, contra les afeccions cròniques de la pell i les mucoses, mitjançant gargarismes, locions, col·liris o pomades. Es feia servir, diluït en aigua, com a antisèptic i astringent, en el tractament de dermatitis, acne, úlceres indolores, lupus eritematós, impetigen i èczema agut.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
