Albarel amb goma resina d'eufòrbia
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb goma resina d'eufòrbia
-
00158
-
Finals segle XVI - segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada i pintada a l'oli
-
Dimensions: 10,4 cm (diàmetre màxim de la boca); 14,4 cm (diàmetre màxim de l'espatlla); 30 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, espatlla i fons diferenciats per arestes, boca ampla, amb llavi, i repeu. És de ceràmica vidrada en blau cobalt per l'exterior i en blanc trencat per l'interior.
Tot i que aquest era el seu aspecte original, llis, cap a la segona meitat del segle XVIII es va decorar en fred amb pintura a l'oli ocre i vermella, seguint l'estètica dels anomenats "pots de Banyoles", que estaven de moda en aquell moment. Se li va afegir l'oval central, amb un llaç a la part superior i flanquejat per elements vegetals, estil Lluis XVI, i, a l'interior, el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir.
No es coneix del cert l'origen i datació d'aquest pots. Podrien provenir de l'antic establiment de Jaume Bosan (l'anterior farmàcia documentada a la Vila). De fet, es coneixen col·leccions de pots blau cobalt monocroms datats al segle XVI. També podria ser que Jaume Sala, quan es va establir a Llívia, els hagués portat de Puigcerdà, o que hagués comprat el material d'una altra farmàcia on hi havia aquestes peces. La decoració amb pintura a l'oli s'atribueix a Josep Esteva (1759-1823), qui al posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, el que incloïa adequar-lo a la moda del moment. Part d'aquesta decoració actualment s'ha perdut.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta una pèrdua de suport a la base, i algunes pèrdues d'esmalt, la policromia de la decoració està clivellada en alguns punts. S'observen restes adherides d'una substància no determinada de color marró grogós per tota la superfície exterior, i una taca blanca a la part inferior, d'origen desconegut.
Inscripció: "G.R. / Euphorv." [Gummi Resina Euphorbium], cartel·la pintada a mà.
El pot estava ple. Es conserva a part el contingut que es va trobar al seu interior quan es va inventariar la peça.
El terme eufòrbia (Euphorbia) designa un gènere de plantes molt extens i variat, que es troba principalment en regions tropicals i subtropicals de l'Àfrica i les Amèriques, però també en zones temperades d'arreu del món. Aquestes plantes es coneixen generalment als Països Catalans amb el nom de lletereses, lleteroles o lleterasses, per la saba que segreguen, similar a la llet, que s'anomena euforbi i conté un alcaloide tòxic (euforbina) que pot irritar severament la pell i els ulls. La medicina tradicional usava aquest làtex contra les berrugues i durícies, aplicat directament al damunt d'aquestes. Les pólvores d'aquesta goma resina, molt irritants, s'saven com a rubefaent i vesicatori. La pols de les llavors i arrels de la planta també es feia servir com a laxant.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
