Albarel amb Cerussa
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb Cerussa
-
00157
-
Finals segle XVI - segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada i pintada a l'oli
-
Dimensions: 11,9 cm (diàmetre màxim de la boca); 12,9 cm (diàmetre màxim de l'espatlla); 28,8 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, espatlla i fons diferenciats per arestes, boca ampla, amb llavi, i repeu. És de ceràmica vidrada en blau cobalt per l'exterior i en blanc trencat per l'interior.
Tot i que aquest era el seu aspecte original, llis, cap a la segona meitat del segle XVIII es va decorar en fred amb pintura a l'oli ocre i vermella, seguint l'estètica dels anomenats "pots de Banyoles", que estaven de moda en aquell moment. Se li va afegir l'oval central, amb un llaç a la part superior i flanquejat per elements vegetals, estil Lluis XVI, i, a l'interior, el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir: cerussa o cerussa veneciana
No es coneix del cert l'origen i datació d'aquest pots. Podrien provenir de l'antic establiment de Jaume Bosan (l'anterior farmàcia documentada a la Vila). De fet, es coneixen col·leccions de pots blau cobalt monocroms datats al segle XVI. També podria ser que Jaume Sala, quan es va establir a Llívia, els hagués portat de Puigcerdà, o que hagués comprat el material d'una altra farmàcia on hi havia aquestes peces. La decoració amb pintura a l'oli s'atribueix a Josep Esteva (1759-1823), qui al posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, el que incloïa adequar-lo a la moda del moment. Part d'aquesta decoració actualment s'ha perdut.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta petits cops, amb pèrdua de suport i esmalt, a la part inferior, també mostra pèrdues d'esmalt a l'espatlla. La policromia de la decoració també presenta algunes pèrdues. Hi ha restes adherides d'una substància no determinada de color marró grogós per tota la superfície exterior del recipient. S'observen defectes de modelatge i cocció de la peça.
Inscripció: "Cerus. / Venet." [Cerusa Venetiae], cartel·la pintada a mà.
El pot estava ple. Es conserva a part el contingut que es va trobar al seu interior quan es va inventariar la peça.
Durant l'Imperi romà les dones ja feien servir maquillatge a base de plom per lluir una pell més blanca. Des del regnat d'Isabel I fins al segle XIX es va fer servir una substància anomenada cerussa veneciana, esperit de Saturn o, simplement, cerussa, que s'obtenia dissolent plom blanc (carbonat bàsic de plom) en vinagre. La barreja resultant s'aplicava al rostre com una màscara. Isabel I la feia servir per dissimular les cicatrius de la verola. Durant el segle XVIII el seu ús estava molt estès entre la noblesa europea, tant en homes com en dones, doncs tots dos aspiraven a una pell blanca. Això va causar molts enverinaments per plom, a causa de la seva alta toxicitat.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
