Albarel amb crémor tàrtar
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb crémor tàrtar
-
00153
-
Finals segle XVI - segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada i pintada a l'oli
-
Dimensions: 11,1 cm (diàmetre màxim de la boca); 13,9 cm (diàmetre màxim de l'espatlla); 30 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, espatlla i fons diferenciats per arestes, boca ampla, amb llavi, i repeu. És de ceràmica vidrada en blau cobalt per l'exterior i en blanc trencat per l'interior.
Tot i que aquest era el seu aspecte original, llis, cap a la segona meitat del segle XVIII es va decorar en fred amb pintura a l'oli ocre i vermella, seguint l'estètica dels anomenats "pots de Banyoles", que estaven de moda en aquell moment. Se li va afegir l'oval central, amb un llaç a la part superior i flanquejat per elements vegetals, estil Lluis XVI, i, a l'interior, el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir: Cremor tartari o Tartarum purificatum.
No es coneix del cert l'origen i datació d'aquest pots. Podrien provenir de l'antic establiment de Jaume Bosan (l'anterior farmàcia documentada a la Vila). De fet, es coneixen col·leccions de pots blau cobalt monocroms datats al segle XVI. També podria ser que Jaume Sala, quan es va establir a Llívia, els hagués portat de Puigcerdà, o que hagués comprat el material d'una altra farmàcia on hi havia aquestes peces. La decoració amb pintura a l'oli s'atribueix a Josep Esteva (1759-1823), qui al posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, el que incloïa adequar-lo a la moda del moment. Part d'aquesta decoració actualment s'ha perdut.
Pel que fa a l'estat de conservació, la policromia de la decoració està clivellada en alguns punts, amb pèrdues puntuals. S'observen restes adherides d'una substància indeterminada de color marró grogós per tota la superfície exterior.
Inscripció: "CrEM. / TArTAr." [Cremor tartari o Tartarum purificatum, crémor tàrtar], cartel·la pintada a mà.
El pot estava ple. Es conserva a part el contingut que es va trobar al seu interior quan es va inventariar la peça.
El crémor tàrtar (bitartrat potàssic) és una sal vegetal composta que consta d’àcid tartàric i de potassa. Cristal·litza en tetraedres i és sòlida, blanca, molt poc transparent, inalterable a l’aire, inodora, de gust àcid, poc soluble en aigua i soluble en alcohol. Aquesta substància salina existeix, molt abundant però impura, en el raïm, els tamarindes i els pòsits del vi. S’obtenia purificant els pòsits de les tines i botes de vi velles (tàrtar cru), separant-ne la matèria colorant vermella o blanca. El tàrtar cru es polvoritzava i es feia bullir amb terra argilosa exempta de calç. L’alúmina d’aquesta terra es combinava amb les matèries colorants, desprenent-les de l’extracte i formant una mena de laca insoluble, que es deixava refredar i cristal·litzar. A petites dosis, s’usava com a refrigerant i contemperant, en icterícies, empatxos gàstrics, etc. A dosis més elevades es feia servir com a laxant i purgant suau. Se’n feia una tisana laxant, barrejant-lo amb aigua i sucre. Entrava en un gran nombre de preparacions farmacèutiques, com l’electuari purgant, les pólvores purgants compostes, les píndoles purgants, la conserva purgant de prunes, la melmelada purgant, el vi purgant, les pastilles laxants, l’aigua laxant de Viena, el xarop emètic de Glauber, les pólvores contra la inapetència, les pólvores de llarga vida, l’electuari febrífug, l’electuari antireumàtic, la tisana imperial, l’aigua angèlica, el sèrum clarificat, l’opiata dentífrica o les pólvores dentífriques.
El crémor tàrtar soluble (tartrat bòric potàssic o tartrat neutre de potassa) s’aconsegueix barrejant el crémor tàrtar amb àcid bòric pur, de manera que esdevé una sal de gust amarg, perfectament neutra i molt soluble. És diürètic, fundent i laxant. Antigament s’anomenava esperit de tàrtar a l’àcid pirotartàric que s’obtenia destil·lant el crémor o l’àcid tartàric. Aquest s’emprava com a resolutiu en friccions.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
