Albarel amb coloquíntida
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb coloquíntida
-
00145
-
Finals segle XVI - segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada i pintada a l'oli
-
Dimensions: 10,8 cm (diàmetre màxim de la boca); 12,8cm (diàmetre màxim de l'espatlla); 30 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, espatlla i fons diferenciats per arestes, boca ampla, amb llavi, i repeu. És de ceràmica vidrada en blau cobalt per l'exterior i en blanc trencat per l'interior.
Tot i que aquest era el seu aspecte original, llis, cap a la segona meitat del segle XVIII es va decorar en fred amb pintura a l'oli ocre i vermella, seguint l'estètica dels anomenats "pots de Banyoles", que estaven de moda en aquell moment. Se li va afegir l'oval central, amb un llaç a la part superior i flanquejat per elements vegetals, estil Lluis XVI, i, a l'interior, el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir.
No es coneix del cert l'origen i datació d'aquest pots. Podrien provenir de l'antic establiment de Jaume Bosan (l'anterior farmàcia documentada a la Vila). De fet, es coneixen col·leccions de pots blau cobalt monocroms datats al segle XVI. També podria ser que Jaume Sala, quan es va establir a Llívia, els hagués portat de Puigcerdà, o que hagués comprat el material d'una altra farmàcia on hi havia aquestes peces. La decoració amb pintura a l'oli s'atribueix a Josep Esteva (1759-1823), qui al posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, el que incloïa adequar-lo a la moda del moment. Part d'aquesta decoració actualment s'ha perdut.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta algunes pèrdues d'esmalt, la policromia de la decoració està clivellada, amb pèrdues molt puntuals. S'observen restes adherides d'una substància no determinada de color marró grogós per tota la superfície exterior. A la part posterior del recipient hi ha un orifici, originat probablement perquè l'argila no estava ben treballada en el moment de la cocció.
Inscripció: "COLO. / Quint." [Coloquintida], cartel·la pintada a mà.
El pot estava ple. Es conserva a part el contingut que es va trobar al seu interior quan es va inventariar la peça.
La coloquíntida (Citrullus colocynthis) és una planta nativa del nord d'Àfrica, Núbia i Egipte, estesa per la conca mediterrània. El seu ús medicinal com a purgant dràstic és conegut des d'antic, tot i que danya la mucosa intestinal. Així doncs és un purgant violent, emmenagog, abortiu i purifica la sang. Es fa servir en malalties causades per mossegada de serp i d'escorpí. També és útil per extirpar tumors d'estómac o del tracte gastrointestinal. Estimula el fetge i els ronyons (regula el tracte urinari), i regula les secrecions biliars. També es fa servir en l'extirpació de berrugues i per calmar el dolor provocat per l'artritis. És un bon remei contra l'ascites i contra els trastorns menstruals.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
