Albarel amb arrels d’hel·lèbor negre

Recursos

Títol
Albarel amb arrels d’hel·lèbor negre
Identificador
00137
Data
Finals segle XVI - segle XVIII
Autor
Desconegut
Matèria
Argila modelada a torn, vidrada i pintada a l'oli
Format
Dimensions: 10,5 cm (diàmetre màxim de la boca); 13 cm (diàmetre màxim de l'espatlla); 29,5 cm (alçada)
Procedència
Desconeguda
Font
Llívia
Descripció
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, espatlla i fons diferenciats per arestes, boca ampla, amb llavi, i repeu. És de ceràmica vidrada en blau cobalt per l'exterior i en blanc trencat per l'interior.
Tot i que aquest era el seu aspecte original, llis, cap a la segona meitat del segle XVIII es va decorar en fred amb pintura a l'oli ocre i vermella, seguint l'estètica dels anomenats "pots de Banyoles", que estaven de moda en aquell moment. Se li va afegir l'oval central, amb un llaç a la part superior i flanquejat per elements vegetals, estil Lluis XVI, i, a l'interior, el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir.
No es coneix del cert l'origen i datació d'aquest pots. Podrien provenir de l'antic establiment de Jaume Bosan (l'anterior farmàcia documentada a la Vila). De fet, es coneixen col·leccions de pots blau cobalt monocroms datats al segle XVI. També podria ser que Jaume Sala, quan es va establir a Llívia, els hagués portat de Puigcerdà, o que hagués comprat el material d'una altra farmàcia on hi havia aquestes peces. La decoració amb pintura a l'oli s'atribueix a Josep Esteva (1759-1823), qui al posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, el que incloïa adequar-lo a la moda del moment. Part d'aquesta decoració actualment s'ha perdut.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta pèrdues de suport a la boca i a la part frontal
inferior (aquesta darrera està pintada pel damunt amb pintura a l'oli, la qual cosa testimonia que la decoració d'aquests albarels fou afegida posteriorment), també s'observa alguna pèrdua d'esmalt. La policromia de la decoració està clivellada en alguns punts. Hi ha restes adherides d'una substància no determinada de color marró grogós per la superfície del recipient.

Inscripció: "RAD. / ELLeb. / NIg." [Radix Helleborus niger, arrels d’hel·lèbor negre], cartel·la pintada a mà.

El pot estava ple. Es conserva a part el contingut que es va trobar al seu interior quan es va inventariar la peça.

Existeix molta confusió a les fonts històriques sobre l’el·lèbor negre, doncs amb aquest mateix nom hom fa referència a diverses plantes. La confusió més freqüent es dona entre l’Helleborus niger i el Veratrum nigrum, doncs ambdues es citen a la bibliografia com a el·lèbor negre i se’ls atribueixen propietats similars, dificultant la seva distinció. L’Helleborus niger és una planta de la família de les ranunculàcies, que creix en regions muntanyoses d’Europa (Alps, Apenins, Carpats, etc.) i es conrea com a planta ornamental per la seva bellesa, per la qual es coneix en castellà com a “rosa de Navidad”. El seu rizoma, molt tòxic, té propietats cardiotòniques i diürètiques, però pot arribar a produir la mort per fibril·lació. S’havia usat com a purgant dràstic, emmenagog i vermífug. Se’n feien pólvores, tintura, extracte aquós i alcohòlic, pomada, ungüent, vinagre i vi. Era la base de l’extracte i les píndoles tòniques de Bacher, contra la hidropesia, entrava en la composició la tintura de Mart elaborada o l’extracte catòlic, i es feia servir molt en veterinària, principalment contra l’escròfula. Altres espècies d’aquesta planta, com l’Helleborus viridis o l’Helleborus faetidus, es consideraven succedànies de l’anterior. Veratrum nigrum és una planta nativa d’Europa i Àsia, anomenada antigament Melampodium. Segons Dioscòrides “Unos lo llaman melampodio (...) porque parece que cierto cabrero Melampo purgó y curó con él a las hijas de Preto, que habían enloquecido”. Segons el “Diccionario de medicina“ (P.H. Nysten, 1848): “En cuanto al eléboro negro de los griegos llamado Melampodion, por el padre de la medicina y que ha sido confundido mucho tiempo con nuestro Elleborus niger, su descubrimiento es debido a las infatigables investigaciones de Tournefort (...). Es el Elleborus orientalis, que crece espontáneamente sobre el monte Parnaso (...).” Així doncs, aquesta planta es pot identificar també amb l’Helleborus orientalis. Tota la planta és altament tòxica, especialment l’arrel, que s’havia fet servir, per les seves propietats emètiques, com a purgant violent i també en el tractament de les hidropesies i malalties mentals. Sembla que l’acció d’aquesta planta és més enèrgica que la de l’esmentat Helleborus niger.
Tant l’Helleborus niger com el Veratrum nigrum es coneixen com a herba ballestera, la qual cosa contribueix a la confusió, doncs ambdues havien estat usades pels caçadors per untar la punta de les fletxes. Segons el “Vocabulario médico-quirúrgico o diccionario de medicina y cirugía” (M. Hurtado, 1840): “Se llama eleborismo la reunión de precauciones, cuidados y procedimientos que usaban los antiguos para administrar el eléboro. Daban tanta importancia a la acción enérgica de este vegetal, que el eleborismo constituía entre ellos una de las partes principales de la terapéutica”. Com s’ha indicat, les dues plantes esmentades anteriorment són altament tòxiques, per la qual cosa es fa difícil saber a quina de les dues anava lligat aquest concepte d’el·leborisme. A les fonts trobem també citat com a “fals el·lèbor negre” l’Actaea spicata, planta ranunculàcia originària d’Europa central i meridional. Segons “La botica o repertorio general de farmacia práctica” (Dourvault, 1859): “En Aubernia, los campesinos le llaman eléboro negro, y Guibourt no se halla muy distante de creer que el eléboro negro vendido en Paris, y que él considera como falso, sea la misma raíz de que estamos tratando”. Tot i la seva toxicitat, les arrels d’aquesta planta s’havien fet servir en medicina veterinària com a purgant violent i, en pólvores o decocció, s’usava per matar els polls i curar la sarna.
Conjunts de recursos
Farmacia