Albarel amb canyella de Malabar o de la Xina
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb canyella de Malabar o de la Xina
-
00133
-
Finals segle XVI - segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada i pintada a l'oli
-
Dimensions: 10,5 cm (diàmetre màxim de la boca); 13,4 cm (diàmetre màxim de l'espatlla); 26,3 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, espatlla i fons diferenciats per arestes, boca ampla, amb llavi, i repeu. És de ceràmica vidrada en blau cobalt per l'exterior i en blanc trencat per l'interior.
Tot i que aquest era el seu aspecte original, llis, cap a la segona meitat del segle XVIII es va decorar en fred amb pintura a l'oli ocre i vermella, seguint l'estètica dels anomenats "pots de Banyoles", que estaven de moda en aquell moment. Se li va afegir l'oval central, amb un llaç a la part superior i flanquejat per elements vegetals, estil Lluis XVI, i, a l'interior, el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir.
No es coneix del cert l'origen i datació d'aquest pots. Podrien provenir de l'antic establiment de Jaume Bosan (l'anterior farmàcia documentada a la Vila). De fet, es coneixen col·leccions de pots blau cobalt monocroms datats al segle XVI. També podria ser que Jaume Sala, quan es va establir a Llívia, els hagués portat de Puigcerdà, o que hagués comprat el material d'una altra farmàcia on hi havia aquestes peces. La decoració amb pintura a l'oli s'atribueix a Josep Esteva (1759-1823), qui al posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, el que incloïa adequar-lo a la moda del moment. Part d'aquesta decoració actualment s'ha perdut.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta una pèrdua puntual de suport a la boca, i algunes pèrdues puntuals d'esmalt, la policromia de la decoració està clivellada en alguns punts, amb pèrdues (el llaç inferior està pràcticament perdut). S'observen restes adherides d'una substància no
determinada de color marró grogós per la superfície exterior del recipient.
Inscripció: "CASSIA. / LIGNEA." [Cassia lignea o Cinnamomum aromaticum], cartel·la pintada a mà.
El pot estava ple. Es conserva a part el contingut que es va trobar al seu interior quan es va inventariar la peça.
L’anomenada canyella de Malabar o de la Xina (Cassia Lignea o Cinnamomum aromaticum) és l’escorça interna de les branques de l’arbre descrit per Linneu com a Laurus cassia (també Cinnamomun cassia o Laurus malabathrum), nadiu del sud de la Xina i d’Indoxina. Aquesta escorça té una gran semblança amb la canyella comú (escorça de Cinnamomum zeylanicum o Cinnamomum verum), però es distingeix d’aquesta perquè és més gruixuda, més vermella, més amarga, menys aromàtica, conté molt més mucílag, menys oli volàtil i sovint ve acompanyada de part de l’epidermis. Es considerava que gaudia de les mateixes propietats que la canyella comú: tònica, estimulant, antiespasmòdica, etc., però en menor mesura. Entrava en la composició de la triaga, el diascordi, el mitridat o l’aigua histèrica. A “The Edinburgh New Dispensatory” (1801) s’indica que se’n feia l’aigua de canyella espirituosa, que s’obtenia destil·lant-la amb vi blanc.
Existeix amb el terme canyella una gran confusió en la bibliografia històrica, que s’intenta aclarir a “Historia natural de las drogas simples” (Guibourt, 1851): “La cassia o casia de los antiguos parecía ser nuestra canela actual; después tomo el nombre de (...) fístula, por su disposición en tubos huecos; y por último cuando el nombre de cassia fistula se reservó exclusivamente para el fruto purgante que hoy se designa con él, se dio el nombre de lignea a la casia para diferenciarla de aquel. Por lo cual yo creo que la denominación cassia lignea correspondió en cierta época a nuestro nombre actual canela sin distinción de especies o variedades. Pero cuando a poco tiempo los especieros y los farmacéuticos aprendieron a distinguir muchas especies, se reservaron los nombres de canela y de cinnamomum para las cortezas más finas, ya por su grueso, ya por su calidad, dejando el de casia lignea para las más gruesas, de aspecto más leñoso y de sabor menos decidido de canela. Desde entonces los mejores autores (...) han dado la misma significación a la cassia lignea, aplicándola ya a la canela de China, ya más bien a la de Java o Sumatra”. També resulta interessant la dada que s’ofereix en aquesta mateixa font sobre la procedència de la planta que ens ocupa: “El cinnamomum cassia era muy abundante antiguamente en la costa de Malabar, donde hacían un comercio considerable con su corteza y su aceite destilado; pero este comercio cesó cuando habiéndose hecho dueños de Ceylan los holandeses compraron al rey de Cochin el derecho de destruir todos sus caneleros para dar más valor a los de Ceylan. Esta especie de canela viene en el día de China por la vía de Cantón“.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
