Albarel amb escorça de simaruba
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb escorça de simaruba
-
00132
-
Finals segle XVI - segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada i pintada a l'oli
-
Dimensions: 11 cm (diàmetre màxim de la boca); 12,3 cm (diàmetre màxim de l'espatlla); 31,8 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, espatlla i fons diferenciats per arestes, boca ampla, amb llavi, i repeu. És de ceràmica vidrada en blau cobalt per l'exterior i en blanc trencat per l'interior.
Tot i que aquest era el seu aspecte original, llis, cap a la segona meitat del segle XVIII es va decorar en fred amb pintura a l'oli ocre i vermella, seguint l'estètica dels anomenats "pots de Banyoles", que estaven de moda en aquell moment. Se li va afegir l'oval central, amb un llaç a la part superior i flanquejat per elements vegetals, estil Lluis XVI, i, a l'interior, el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir.
No es coneix del cert l'origen i datació d'aquest pots. Podrien provenir de l'antic establiment de Jaume Bosan (l'anterior farmàcia documentada a la Vila). De fet, es coneixen col·leccions de pots blau cobalt monocroms datats al segle XVI. També podria ser que Jaume Sala, quan es va establir a Llívia, els hagués portat de Puigcerdà, o que hagués comprat el material d'una altra farmàcia on hi havia aquestes peces. La decoració amb pintura a l'oli s'atribueix a Josep Esteva (1759-1823), qui al posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, el que incloïa adequar-lo a la moda del moment. Part d'aquesta decoració actualment s'ha perdut.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta una pèrdua de suport a la boca, i pèrdues d'esmalt, la policromia de la decoració està clivellada en algunes zones, amb pèrdues puntuals. S'observen restes adherides d'una substància indeterminada de color marró grogós per tota la superfície exterior..
Inscripció: "CorT. / SIMMAR." [Cortex simaruba], cartel·la pintada a mà.
El pot estava ple. Es conserva a part el contingut que es va trobar al seu interior quan es va inventariar la peça.
La simaruba (Quassia simaruba o Simaruba offcinalis) és un arbre de la família de les simarubàcies, originari de les selves tropicals de l'Amèrica Central i del Carib. Se’n feia servir l’escorça de l’arrel (Cortex simarubae) amb fins medicinals, que es trobava al comerç en fragments llargs, cargolats en sí mateixos, prims, flexibles, fibrosos, de color groc pàl·lid per fora i gris grogós per dins, inodors i de gust amarg. Aquesta conté quassina, una de les substàncies més amargues que es troben a la natura, cinquanta vegades més amarga que la quinina. També conté una matèria resinosa, un oli volàtil, alúmina, àcid màlic, àcid gàl·lic i diverses sals.
Es considerava tònica amarga, febrífuga, antidisentèrica, antiparasitària, relaxant de la musculatura llisa intestinal, estomacal, cicatritzant i astringent. Es feia servir contra la diarrea, la disenteria i les febres intermitents, en les quals alguns autors la recomanaven en lloc de la quina. Cedeix fàcilment a l’aigua i a l’alcohol els seus principis medicinals, per la qual cosa se’n feien decoccions i infusions, tot i que també, en menor mesura, se’n feien pólvores. Formava part de la fórmula de la poció astringent. En dosis altes esdevé tòxica, podent provocar trastorns digestius i vòmits. En fonts de mitjans del segle XIX s’afirma que en aquell moment ja estava en desús.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
