Albarel amb llavors d’estafisàgria
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb llavors d’estafisàgria
-
00131
-
Finals segle XVI - segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada i pintada a l'oli
-
Dimensions: 10,5 cm (diàmetre màxim de la boca); 13,2 cm (diàmetre màxim de l'espatlla); 29,3 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, espatlla i fons diferenciats per arestes, boca ampla, amb llavi, i repeu. És de ceràmica vidrada en blau cobalt per l'exterior i en blanc trencat per l'interior.
Tot i que aquest era el seu aspecte original, llis, cap a la segona meitat del segle XVIII es va decorar en fred amb pintura a l'oli ocre i vermella, seguint l'estètica dels anomenats "pots de Banyoles", que estaven de moda en aquell moment. Se li va afegir l'oval central, amb un llaç a la part superior i flanquejat per elements vegetals, estil Lluis XVI, i, a l'interior, el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir.
No es coneix del cert l'origen i datació d'aquest pots. Podrien provenir de l'antic establiment de Jaume Bosan (l'anterior farmàcia documentada a la Vila). De fet, es coneixen col·leccions de pots blau cobalt monocroms datats al segle XVI. També podria ser que Jaume Sala, quan es va establir a Llívia, els hagués portat de Puigcerdà, o que hagués comprat el material d'una altra farmàcia on hi havia aquestes peces. La decoració amb pintura a l'oli s'atribueix a Josep Esteva (1759-1823), qui al posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, el que incloïa adequar-lo a la moda del moment. Part d'aquesta decoració actualment s'ha perdut.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta un cop amb pèrdua de suport al lateral dret, i algunes pèrdues d'esmalt, la policromia de la decoració està clivellada en algunes zones, amb
pèrdues. S'observen restes adherides, amb un estrat de gruix considerable, d'una substància de color
marró grogós per tota la superfície exterior del recipient.
Inscripció: "S. / STaF. / AgrIE." [Semen stafisagria, llavors d’estafisàgria], cartel·la pintada a mà.
El pot estava ple. Es conserva a part el contingut que es va trobar al seu interior quan es va inventariar la peça.
L’estafisàgria (Delphinium staphisagria) és una planta de la família de les ranunculàcies. També es coneix amb els noms de matapolls, herba de polls, paparra, caparràs i caparrós. El terme Delphinium, del llatí, vol dir “esperó de cavaller”, per les seves fulles amb lòbuls en forma de dofí. El nom comú català prové del grec antic i es refereix a les seves inflorescències (“staphis agria”, raïm salvatge). És freqüent a la zona mediterrània, des del Marroc fins a Grècia, passant per la península Ibèrica, la Provença, Itàlia, Balears, Còrsega, i fins i tot les Canàries. El fruit és una baia amb tres fol·licles, cadascun dels quals conté dues o tres llavors grosses, brunes, aspres, d’olor desagradable i gust amarg.
Tota la planta és verinosa, però especialment les llavors, que contenen diversos alcaloides, entre els quals destaca la delfinina, descoberta l’any 1819 per Brandes, Lassaigne i Feneuille. És excitant, emètica, purgant i antineuràlgica. Actua sobre el sistema nerviós central, primer excitant-lo i després paralitzant-lo progressivament, sobretot els centres respiratoris, de manera que pot causar la mort per asfíxia. En petites dosis, també causa irritació i inflamació cutània.
Es coneix que els grecs i els romans la feien servir per provocar el vòmit i purgar l'estómac. També s’havia usat per calmar el mal de queixal o curar aftes. Posteriorment, per la seva perillositat, ja només es feia servir externament com a antiparasitari. Les pólvores de les llavors, amb vinagre, oli o llard, s’aplicaven directament al cap per matar els polls, i la decocció o infusió de les llavors entrava també en la composició d’un bon nombre de pomades i locions contra els polls, la sarna, etc. En alguns països la feien servir per embriagar els peixos, facilitant així la pesca.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
