Albarel amb goma resina de mirra
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb goma resina de mirra
-
00129
-
Finals segle XVI - segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada i pintada a l'oli
-
Dimensions: 10,5 cm (diàmetre màxim de la boca); 13,2 cm (diàmetre màxim de l'espatlla); 27 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, espatlla i fons diferenciats per arestes, boca ampla, amb llavi, i repeu. És de ceràmica vidrada en blau cobalt per l'exterior i en blanc trencat per l'interior.
Tot i que aquest era el seu aspecte original, llis, cap a la segona meitat del segle XVIII es va decorar en fred amb pintura a l'oli ocre i vermella, seguint l'estètica dels anomenats "pots de Banyoles", que estaven de moda en aquell moment. Se li va afegir l'oval central, amb un llaç a la part superior i flanquejat per elements vegetals, estil Lluis XVI, i, a l'interior, el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir.
No es coneix del cert l'origen i datació d'aquest pots. Podrien provenir de l'antic establiment de Jaume Bosan (l'anterior farmàcia documentada a la Vila). De fet, es coneixen col·leccions de pots blau cobalt monocroms datats al segle XVI. També podria ser que Jaume Sala, quan es va establir a Llívia, els hagués portat de Puigcerdà, o que hagués comprat el material d'una altra farmàcia on hi havia aquestes peces. La decoració amb pintura a l'oli s'atribueix a Josep Esteva (1759-1823), qui al posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, el que incloïa adequar-lo a la moda del moment. Part d'aquesta decoració actualment s'ha perdut.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta pèrdues d'esmalt, la policromia ha patit només pèrdues puntuals. S'observen restes adherides
d'una substància de color marró grogós per tota la superfície exterior.
Inscripció: "G.R. / MirrH." [Gummi Resina Mirrha], cartel·la pintada a mà.
El pot estava ple. Es conserva a part el contingut que es va trobar al seu interior quan es va inventariar la peça.
La mirra és una goma resinosa aromàtica que s'obté de la planta del mateix nom (Commiphora myrrha), la qual creix principalment a Egipte i a Aràbia. Fou molt valorada a l'antiguitat, doncs s'usava en l'elaboració de perfums i ungüents, i per embalsamar els difunts. Durant l'Imperi romà es va usar com a anestèsic per als moribunds, barrejada amb vi. La medicina tradicional la feia servir com a estimulant tòpic de la boca i per a emplastres. Per la seva acció emmenagoga, s'ha usat en el tractament de la diarrea i la disenteria i, per les seves propietats astringents i antisèptiques, s'ha fet servir en úlceres i afeccions escorbútiques de la boca. Dioscòrides també va esmentar les seves propietats abortives.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
