Albarel amb benjuí
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb benjuí
-
00125
-
Finals segle XVI - segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada i pintada a l'oli
-
Dimensions: 11 cm (diàmetre màxim de la boca); 13,5 cm (diàmetre màxim de l'espatlla); 32,4 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, espatlla i fons diferenciats per arestes, boca ampla, amb llavi, i repeu. És de ceràmica vidrada en blau cobalt per l'exterior i en blanc trencat per l'interior.
Tot i que aquest era el seu aspecte original, llis, cap a la segona meitat del segle XVIII es va decorar en fred amb pintura a l'oli ocre i vermella, seguint l'estètica dels anomenats "pots de Banyoles", que estaven de moda en aquell moment. Se li va afegir l'oval central, amb un llaç a la part superior i flanquejat per elements vegetals, estil Lluis XVI, i, a l'interior, el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir.
No es coneix del cert l'origen i datació d'aquest pots. Podrien provenir de l'antic establiment de Jaume Bosan (l'anterior farmàcia documentada a la Vila). De fet, es coneixen col·leccions de pots blau cobalt monocroms datats al segle XVI. També podria ser que Jaume Sala, quan es va establir a Llívia, els hagués portat de Puigcerdà, o que hagués comprat el material d'una altra farmàcia on hi havia aquestes peces. La decoració amb pintura a l'oli s'atribueix a Josep Esteva (1759-1823), qui al posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, el que incloïa adequar-lo a la moda del moment. Part d'aquesta decoració actualment s'ha perdut.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta pèrdues de suport a la base, i pèrdua de suport i
esmalt per tota la vora superior (sembla fet expressament, potser per encaixar-hi alguna tapadora). S'observen restes adherides d'una substància no determinada de color marró grogós per tota la superfície exterior del recipient.
Inscripció: "G / BENS" [Gummi benzoini, benjuí], cartel·la pintada a mà.
El pot estava ple. Es conserva a part el contingut que es va trobar al seu interior quan es va inventariar la peça.
El benjuí és la resina balsàmica que exsuda el Styrax benzoin, planta de la família Styracaceae originària de las illes de Sumatra, Java y Borneo. Per aconseguir-lo, se li practiquen incisions al tronc. Inicialment és un líquid blanquinós i, posteriorment, pel contacte amb l’aire, es solidifica en masses més o menys voluminoses, friables, de color grogós, olor suau i gust aromàtic lleugerament acídul. Com tots els bàlsams pròpiament dits, conté àcid benzoic, que per sublimació es condensa en forma de llargues agulles, anomenades flors de benjuí.
És estimulant, expectorant i antisèptic. S’emprava particularment per excitar la mucosa bronquial i per tractar les inflamacions del tracte respiratori, generalment per mitjà d'inhalacions. També s’usava en èczemes, furóncols, penellons i afeccions bucals. Se’n feien pólvores, xarop i tintura alcohòlica. Entrava en la composició de diversos preparats, com el bàlsam de frare o tintura de benjuí composta, emprada com a agent protector tòpic, la llet virginal, cosmètica, el bàlsam de Laborde o de Fourcroy, que s’aplicava sobre les clivelles de la pell i dels mugrons per calmar el dolor i facilitar la cicatrització, o el bàlsam del comanador, estimulant. Per la seva capacitat de retardar la rancificació dels greixos, també se'n feia llard benzoïnat.
Actualment només es fa servir com a part de gustos i essències, principalment en cosmètica (perfums, maquillatge, etc.). L’acumulació d’àcid benzoic a l’organisme pot produir risc de càncer. El benzè afecta a la sang i està relacionat amb la leucèmia, tant en persones com en animals.
El Laurus benzoin (llorer) s’anomenava fals benjuí.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
