Caixa de savina amb Sant Apòstol

Recursos

Títol
Caixa de savina amb Sant Apòstol
Identificador
00120
Data
Segles XVI-XIX
Autor
Desconegut
Matèria
Fusta de pi silvestre policromada. Presenta pintura a l'oli o al tremp d'ou i un daurat perimetral (col·locant el pa d'or sobre bol d'Armènia); guix; claus (muntatge a testa de les fustes)
Format
Dimensions: 30,5 x 33,2 x 20 cm
Procedència
Desconeguda
Font
Llívia
Descripció
Caixa de fusta de cos paral·lelepipèdic, amb la base rectangular i tapa independent que tanca la part superior. Presenta la cara frontal daurada i policromada. Es representa un medalló delimitat per una franja de color vermell (tallat a la vora superior per la tapa), a l'interior apareix el bust d'un personatge masculí, sobre un fons neutre de color blau.
A la part inferior, sobre una franja fosca, hi figura una inscripció, amb lletres vermelles, que identifica l'espècie botànica que la caixa estava destinada a contenir: savina.
Les cares laterals de la peça estan pintades amb una tonalitat blau-verd mat.
Tant la inscripció de la vora inferior, l'orla vermella del personatge central, com la policromia de les cares laterals fou un afegit posterior, no existien en el disseny original d'aquests recipients.

Inscripció: "SUB. SABINAE" [Juniperus sabina, savina], policromada, cara frontal, vora inferior.
Inscripció: "Sabina", manuscrita a la cara superior de la tapa.
Inscripció: "[...]o an[e]s", manuscrita a la cara superior de la tapa.
Inscripció: "1872", manuscrita a la cara inferior de la tapa.
Inscripció: "Semillas [...]j 4[...] Lib j. 1p 10s / Planta... [...]j 2 " Lib j. " 16s", manuscrita a la cara inferior de la tapa.

El personatge representat probablement sigui un sant apòstol, però en aquest cas no s'ha pogut precisar la indentitat.

La planta savina de muntanya o savina xaparra (Juniperus sabina) creix en carenes i llocs secs del Pirineu. Floreix a l'abril i al maig, i se'n fan servir les branquetes tendres i l'escorça. És tòxica, abortiva (molt perillosa), emmenagoga (indueix la menstruació), irritant, estimulant i carminativa. L'oli es fa servir, en ús tòpic extern, en el tractament de condilomes, ulceracions i berrugues, i per calmar els atacs de reumatisme.
Antigament s'emprava per eliminar els cucs intestinals i per induir la menstruació, inhalant-ne el fum o bé en decocció de les fulles. La decocció de l'escorça s'usava com a abortiu. De les fulles se n'extreu un oli amb propietats antisèptiques i irritants; s'aconsella no emprar-lo per a usos medicinals per la seva alta toxicitat.

El conjunt de caixes policromades, la datació de les quals encara no s'ha pogut determinar amb certesa, es podria considerar un dels elements més rellevants del llegat de la Farmàcia Esteva. Atès que aquestes caixes no tenen una gran capacitat, probablement complien sobretot una funció ornamental que no pas pràctica, tot i que també es destinaven a guardar espècies botàniques d'ús farmacèutic (totes elles herbes remeieres de la flora de la Cerdanya).
Les peçes repintades com aquesta, a la que se'ls hi va afegir la inscripció, el medalló i es van policromar les cares laterals de la capsa, es podrien atribuir a Josep Esteva (1759-1823), qui en posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, la qual cosa incloïa adequar-lo a la moda del moment, com és el cas de la decoració dels albarels vidrats en blau cobalt o de les caixes renaixentistes.
Conjunts de recursos
Farmacia