Caixa de flors cordials amb Santa Llúcia

Recursos

Títol
Caixa de flors cordials amb Santa Llúcia
Identificador
00118
Data
Segles XVI-XIX
Autor
Desconegut
Matèria
Fusta de pi silvestre policromada. Presenta pintura a l'oli o al tremp d'ou i un daurat perimetral (col·locant el pa d'or sobre bol d'Armènia); guix; claus (muntatge a testa de les fustes)
Format
Dimensions: 30,25 x 35 x 19,5 cm
Procedència
Desconeguda
Font
Llívia
Descripció
Caixa de fusta de cos paral·lelepipèdic, amb la base rectangular i tapa independent que tanca la part superior. L'interior està dividit en tres compartiments mitjançant dues fustes encaixades en vertical. Presenta la cara frontal daurada i policromada. Es representa un medalló delimitat per una franja de color vermell (tallat a la vora superior per la tapa), a l'interior apareix el bust de Santa Llúcia, sobre un fons neutre de color marró. Se la representa amb la mà dreta sostenint una copa amb dos ulls a l'interior i acompanyada de la palma del martiri, els seus atributs habituals i símbols del seu martiri.
A la part inferior, sobre una franja fosca, hi figura una inscripció, amb lletres vermelles, que identifica l'espècie botànica que la caixa estava destinada a contenir: flors cordials.
Les cares laterals de la peça estan pintades amb una tonalitat blau-verd mat.
Tant la inscripció de la vora inferior, l'orla vermella del personatge central, com la policromia de les cares laterals fou un afegit posterior, no existien en el disseny original d'aquests recipients.

Inscripció: "Flor. Cordi." [flors cordials: borratja, malva, violeta i buglosa], policromada, cara frontal, vora inferior.
Inscripció: "Flor. Cordi.", manuscrita a la cara superior de la tapa.
Inscripció: "Flos violar. / [...]j 5 sous.", manuscrita a la cara inferior de la tapa.
Inscripció: "Tusilago / o / [...]ata de [...]lo", manuscrita a la cara inferior de la tapa.

El personatge és Santa Llúcia, apareix sostenint els ulls que li haurien estat arrencats durant el martiri. És la patrona dels cecs, i guaridora dels mals de la vista. També és invocada contra el mal de coll, doncs va morir degollada.

L'espècie de planta identificada és flors cordials, fa referència a una mescla de quatre flors (borratja, buglossa, viola i malva) amb la qual es feia una infusió, emprada com a sudorípara.
La borratja (Borago officinalis) és coneguda amb diversos noms: borraina, borraixa, herba de la tos, orella d'ós i pa i peixet. Creix en herbassars i vores de camps i camins. Floreix de finals d'hivern fins a la primavera, i se'n fan servir les fulles, les tiges i les inflorescències. És un emol·lient dermatològic i antiinflamatori. Les fulles de borratja s'han fet servir des d'antic contra el refredat comú, faringitis, bronquitis, insuficiència renal, oligúria, edemes, càlculs renals, càlculs urinaris, artritis, flebitis o menopausa. L'oli de borratja s'ha emprat per via tòpica contra la dermatitis. S'usa en pols, infusions, decoccions, extracte fluid o oli. Aquest darrer s'ingereix encapsulat o s'aplica per via tòpica.
La malva comuna, malva major o vauma (Malva sylvestris) viu a les vores de camps i camins, i en solars abandonats. Floreix de març a octubre, i se'n fan servir les inflorescències i les fulles. És emol·lient dermatològic, antitussigen i laxant. Resulta indicat contra la tos improductiva, bronquitis, faringitis i estomatitis. Tradicionalment s'ha usat contra el refredat comú, diarrea, gastroenteritis i infeccions genitourinàries i, per via tòpica, contra la conjuntivitis i les lesions cutànies. Es pren en infusions i decoccions.
La viola d'olor (Viola odorata), també coneguda com a viola blanca, viola boscana o violeta, floreix de febrer a abril, i se'n fan servir les flors i l'arrel. En dosis elevades és vomitiva i discretament laxant. Es fa servir en afeccions respiratòries i de l'aparell digestiu. També s'ha emprat per al mal d'orella, malalties articulars de tipus reumàtic, tos ferina, impureses de la pell i depuració de la sang. Per a usos medicinals es pren generalment en infusió (per a la laringitis es glopeja). S'ha emprat en la fabricació de xarops i de perfums.
La buglosa (Anchusa italica o Anchusa azurea), també coneguda com a buglosa blava, llengua bovina o llengua de bou, creix als camps de cereals i a les vores dels camins. Floreix de maig a agost, i se'n fan servir les fulles i la flor. És antiinflamatòria, emol·lient, diürètica i antiateromatosa. Com a antiinflamatòria, és especialment útil en processos reumàtics. Tradicionalment s'ha fet servir molt com a sudorífic, diürètic i antidiarreic, en infusió o amb vi. Es pren sobretot polvoritzada o en infusió de la flor.

El conjunt de caixes policromades, la datació de les quals encara no s'ha pogut determinar amb certesa, es podria considerar un dels elements més rellevants del llegat de la Farmàcia Esteva. Atès que aquestes caixes no tenen una gran capacitat, probablement complien sobretot una funció ornamental que no pas pràctica, tot i que també es destinaven a guardar espècies botàniques d'ús farmacèutic (totes elles herbes remeieres de la flora de la Cerdanya).
Les peçes repintades com aquesta, a la que se'ls hi va afegir la inscripció, el medalló i es van policromar les cares laterals de la capsa, es podrien atribuir a Josep Esteva (1759-1823), qui en posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, la qual cosa incloïa adequar-lo a la moda del moment, com és el cas de la decoració dels albarels vidrats en blau cobalt o de les caixes renaixentistes.
Conjunts de recursos
Farmacia