Caixa de bracera amb metge / farmacèutic
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Caixa de bracera amb metge / farmacèutic
-
00116
-
Segles XVI-XIX
-
Desconegut
-
Fusta de pi silvestre policromada. Presenta pintura a l'oli o al tremp d'ou i un daurat perimetral (col·locant el pa d'or sobre bol d'Armènia); guix; claus (muntatge a testa de les fustes)
-
Dimensions: 30 x 33 x 20,5 cm
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Caixa de fusta de cos paral·lelepipèdic, amb la base rectangular i tapa independent que tanca la part superior. Presenta la cara frontal daurada i policromada. Es representa un medalló delimitat per una franja de color vermell (tallat a la vora superior per la tapa), a l'interior apareix el bust d'un personatge masculí, sobre un fons neutre de color marró. Se'l representa amb bigoti, barba de boc i escarolat al coll. A la dreta de la figura es distingeix un objecte no determinat (podria ser un alambí).
A la part inferior, sobre una franja fosca, hi figura una inscripció, amb lletres vermelles, que identifica l'espècie botànica que la caixa estava destinada a contenir: bracera.
Les cares laterals de la peça estan pintades amb una tonalitat blau-verd mat.
Tant la inscripció de la vora inferior, l'orla vermella del personatge central, com la policromia de les cares laterals fou un afegit posterior, no existien en el disseny original d'aquests recipients.
Inscripció: "Sub. CENtaur." [Centaurea aspera, bracera], policromada, cara frontal, vora inferior.
Inscripció: "Centaura", manuscrita a la cara superior de la tapa.
La caixa conserva restes del contingut.
El personatge representat probablement es tracti d'un metge o farmacèutic dels segles XVI o XVII, ja que apareix representat juntament amb el que sembla un alambí o similar, però en aquest cas no s'ha pogut precisar la indentitat.
La planta bracera o travalera (Centaurea aspera) creix en camps, vores de camins, fenassars i llocs herbosos. Floreix de febrer a novembre, però sobretot a la primavera, i es fa servir la planta sencera, collida just després de florir.
És aperitiva, digestiva i antirreumàtica, i sembla que també és un hipoglucemiant lleu. Es fa servir contra l'anorèxia, els problemes digestius i la diabetis moderada (sempre sota control mèdic). Es pren en infusió (tija, fulles i cap de les flors). En resulta una tisana amarga que s'ha de prendre sense endolcir.
El conjunt de caixes policromades, la datació de les quals encara no s'ha pogut determinar amb certesa, es podria considerar un dels elements més rellevants del llegat de la Farmàcia Esteva. Atès que aquestes caixes no tenen una gran capacitat, probablement complien sobretot una funció ornamental que no pas pràctica, tot i que també es destinaven a guardar espècies botàniques d'ús farmacèutic (totes elles herbes remeieres de la flora de la Cerdanya).
Les peçes repintades com aquesta, a la que se'ls hi va afegir la inscripció, el medalló i es van policromar les cares laterals de la capsa, es podrien atribuir a Josep Esteva (1759-1823), qui en posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, la qual cosa incloïa adequar-lo a la moda del moment, com és el cas de la decoració dels albarels vidrats en blau cobalt o de les caixes renaixentistes.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
