Albarel amb goma d'amoníac
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb goma d'amoníac
-
00113
-
Finals segle XVI - segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada i pintada a l'oli
-
Dimensions: 10,8 cm (diàmetre màxim de la boca); 13,4 cm (diàmetre màxim de l'espatlla); 30,2 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, espatlla i fons diferenciats per arestes, boca ampla, amb llavi, i repeu. És de ceràmica vidrada en blau cobalt per l'exterior i en blanc trencat per l'interior.
Tot i que aquest era el seu aspecte original, llis, cap a la segona meitat del segle XVIII es va decorar en fred amb pintura a l'oli ocre i vermella, seguint l'estètica dels anomenats "pots de Banyoles", que estaven de moda en aquell moment. Se li va afegir l'oval central, amb un llaç a la part superior i flanquejat per elements vegetals, estil Lluis XVI, i, a l'interior, el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir.
No es coneix del cert l'origen i datació d'aquest pots. Podrien provenir de l'antic establiment de Jaume Bosan (l'anterior farmàcia documentada a la Vila). De fet, es coneixen col·leccions de pots blau cobalt monocroms datats al segle XVI. També podria ser que Jaume Sala, quan es va establir a Llívia, els hagués portat de Puigcerdà, o que hagués comprat el material d'una altra farmàcia on hi havia aquestes peces. La decoració amb pintura a l'oli s'atribueix a Josep Esteva (1759-1823), qui al posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, el que incloïa adequar-lo a la moda del moment. Part d'aquesta decoració actualment s'ha perdut.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta una esquerda que parteix de la boca i descendeix
en vertical, i pèrdues d'esmalt a l'espatlla i a la part inferior, la policromia de la decoració està clivellada en algunes zones. S'observen restes adherides d'una substància de color marró grogós per tota la superfície exterior del recipient.
Inscripció: "G. / AmmoniA." [Gummi Ammoniacum], cartel·la pintada a mà.
El pot estava ple. Es conserva a part el contingut que es va trobar al seu interior quan es va inventariar la peça.
La goma d'amoníac és una goma resina obtinguda de la Dorema ammoniacum, una planta indígena de Pèrsia i de les estepes de l'Àsia central. Es feia servir en pols, en emulsions, píndoles i papers, amb propietats expectorants balsàmiques, anticatarrals i antiespasmòdiques. També formava part de la composició de diversos emplastres, d'acció lleugerament rubefaent i resolutiva.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
