Albarel amb cera blanca
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb cera blanca
-
00107
-
Finals segle XVI - segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada i pintada a l'oli
-
Dimensions: 10,4 cm (diàmetre màxim de la boca); 13,3 cm (diàmetre màxim de l'espatlla); 29,7 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, espatlla i fons diferenciats per arestes, boca ampla, amb llavi, i repeu. És de ceràmica vidrada en blau cobalt per l'exterior i en blanc trencat per l'interior.
Tot i que aquest era el seu aspecte original, llis, cap a la segona meitat del segle XVIII es va decorar en fred amb pintura a l'oli ocre i vermella, seguint l'estètica dels anomenats "pots de Banyoles", que estaven de moda en aquell moment. Se li va afegir l'oval central, amb un llaç a la part superior i flanquejat per elements vegetals, estil Lluis XVI, i, a l'interior, el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir: cera alba o blanca.
No es coneix del cert l'origen i datació d'aquest pots. Podrien provenir de l'antic establiment de Jaume Bosan (l'anterior farmàcia documentada a la Vila). De fet, es coneixen col·leccions de pots blau cobalt monocroms datats al segle XVI. També podria ser que Jaume Sala, quan es va establir a Llívia, els hagués portat de Puigcerdà, o que hagués comprat el material d'una altra farmàcia on hi havia aquestes peces. La decoració amb pintura a l'oli s'atribueix a Josep Esteva (1759-1823), qui al posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, el que incloïa adequar-lo a la moda del moment. Part d'aquesta decoració actualment s'ha perdut.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta una pèrdua important de suport a la boca, d'on
parteix una esquerda, que arriba fins a la part superior de l'oval, i una petita pèrdua de suport a la base, també hi ha alguna pèrdua puntual d'esmalt. La policromia de la decoració està clivellada en alguns punts, i mostra certes pèrdues. Hi ha restes adherides d'una substància de color marró grogós per tota la superfície exterior del recipient i taques d'esquitxos. S'observen, a més, defectes de cocció de la peça.
Inscripció: "CErA. / AlbA.", cartel·la pintada a mà.
La cera alba o cera blanca (cera verge blanquejada) es feia servir principalment per a la preparació d'ungüents, pomades, cerats i emplastres.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
