Albarel amb arrels de tormentil·la
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Albarel amb arrels de tormentil·la
-
00105
-
Finals segle XVI - segle XVIII
-
Desconegut
-
Argila modelada a torn, vidrada i pintada a l'oli
-
Dimensions: 10,2 cm (diàmetre màxim de la boca); 12,9 cm (diàmetre màxim de l'espatlla); 30,5 cm (alçada)
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d'un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, espatlla i fons diferenciats per arestes, boca ampla, amb llavi, i repeu. És de ceràmica vidrada en blau cobalt per l'exterior i en blanc trencat per l'interior.
Tot i que aquest era el seu aspecte original, llis, cap a la segona meitat del segle XVIII es va decorar en fred amb pintura a l'oli ocre i vermella, seguint l'estètica dels anomenats "pots de Banyoles", que estaven de moda en aquell moment. Se li va afegir l'oval central, amb un llaç a la part superior i flanquejat per elements vegetals, estil Lluis XVI, i, a l'interior, el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir.
No es coneix del cert l'origen i datació d'aquest pots. Podrien provenir de l'antic establiment de Jaume Bosan (l'anterior farmàcia documentada a la Vila). De fet, es coneixen col·leccions de pots blau cobalt monocroms datats al segle XVI. També podria ser que Jaume Sala, quan es va establir a Llívia, els hagués portat de Puigcerdà, o que hagués comprat el material d'una altra farmàcia on hi havia aquestes peces. La decoració amb pintura a l'oli s'atribueix a Josep Esteva (1759-1823), qui al posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, el que incloïa adequar-lo a la moda del moment. Part d'aquesta decoració actualment s'ha perdut.
Pel que fa a l'estat de conservació, la peça presenta algunes pèrdues d'esmalt a la part superior, la policromia de la decoració està clivellada, amb algunes pèrdues puntuals. Hi ha restes adherides d'una substància no determinada de color marró grogós per tota la superfície exterior del recipient. S'observen també alguns defectes de cocció.
Inscripció: "RAD. / TorMENt." [Radix Tormentilla], cartel·la pintada a mà.
El pot estava ple. Es conserva a part el contingut que es va trobar al seu interior quan es va inventariar la peça.
La tormentil·la (Potentilla erecta), també anomenada consolda roja, dits de santa Maria, estrelletes o set-en-rama, viu entre els 100 i els 2.300 metres per sobre del nivell del mar. Habita landes, pasturatges, boscos aclarits, prats alpins, rouredes humides, molleres i altres prats higròfils, preferentment sobre sòls àcids i humits, de substrat silícic. Floreix a partir del mes de maig, fins a l'agost, i se'n fa servir el rizoma. La seva denominació més popular ve del seu ús, conegut ja des d'època medieval, com a calmant dels llavors anomenats "turments" (còlics intestinals).
S'utilitza en el tractament de la diarrea aguda, doncs calma els dolorosos còlics deguts als espasmes intestinals. També en afeccions buco-faríngies (faringitis, estomatitis), afeccions dèrmiques (dermatitis, lesions i úlceres cutànies, cremades) i com a coadjuvant en el tractament de la hipertensió arterial. Aplicada localment, desinflama les hemorroides.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
