Caixa d'arítjol amb botànic
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Caixa d'arítjol amb botànic
-
00103
-
Segles XVI-XIX
-
Desconegut
-
Fusta de pi silvestre policromada. Presenta pintura a l'oli o al tremp d'ou i un daurat perimetral (col·locant el pa d'or sobre bol d'Armènia); guix; claus (muntatge a testa de les fustes)
-
Dimensions: 30 x 33,7 x 20,5 cm
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Caixa de fusta de cos paral·lelepipèdic, amb la base rectangular i tapa independent que tanca la part superior. Presenta la cara frontal daurada i policromada. Es representa un medalló delimitat per una franja de color vermell (tallat a la vora superior per la tapa), a l'interior apareix el bust d'un personatge masculí, sobre un fons neutre de color marró. Se'l representa amb una aurèola entorn el cap, mentre amb la mà esquerra sosté una flor vermella.
A la part inferior, sobre una franja fosca, hi figura una inscripció, amb lletres vermelles, que identifica l'espècie botànica que la caixa estava destinada a contenir: arítjol.
Les cares laterals de la peça estan pintades amb una tonalitat blau-verd mat.
Tant la inscripció de la vora inferior, l'orla vermella del personatge central, com la policromia de les cares laterals fou un afegit posterior, no existien en el disseny original d'aquests recipients.
Inscripció: "SMIL. ASPER." [Smilax aspera, arítjol], policromada, cara frontal, vora inferior.
Inscripció: "Smila[...] Aspera", manuscrita a la cara superior de la tapa.
Inscripció: "[...]j 4 sous.", manuscrita a la cara inferior de la tapa.
Hi han diverses interpretacions sobre la identitat del personatge. Si ens fixem en la flor que porta sembla lògic pensar que es tracta d'un botànic. Potser el botànic Pompilio Tagliaferri (fou un abad, d'aqui s'entendria també la presència de l'aurèola), primer director del Jardí botànic de Parma, Itàlia; o Joseph Pitton de Tournefort, fou un botànic francès, considerat el primer en definir el concepte de gènere per a les plantes. Si ens fixem, però, en l'aurèola que presenta al cap seria més lògic que es tractès de la representació d'un sant, que en aquest cas quedaria sense identificar.
L'espècie de planta és l'arítjol (Smilax aspera), és conegut amb diversos noms: arínjol, aríjol, arínyol, arinjolera, aritja, heura espinosa, heura del diable, matavelles, salsaparrilla o sarsaparrella. El trobem enfilat per parets, roques, bardisses, arbres i arbusts, en alzinars i garrigues mediterranis. És rar als Pirineus. Floreix d'agost a novembre, i se'n fan servir les arrels. És diürètic. Tradicionalment s'ha utilitzat per al tractament de l'oligúria, la retenció urinària i els edemes. Per via tòpica, contra dermatitis, psoriasi, artritis i artràlgies. S'usa en pols, en infusions i decoccions, extracte fluid o sec i tintures.
El conjunt de caixes policromades, la datació de les quals encara no s'ha pogut determinar amb certesa, es podria considerar un dels elements més rellevants del llegat de la Farmàcia Esteva. Atès que aquestes caixes no tenen una gran capacitat, probablement complien sobretot una funció ornamental que no pas pràctica, tot i que també es destinaven a guardar espècies botàniques d'ús farmacèutic (totes elles herbes remeieres de la flora de la Cerdanya).
Les peçes repintades com aquesta, a la que se'ls hi va afegir la inscripció, el medalló i es van policromar les cares laterals de la capsa, es podrien atribuir a Josep Esteva (1759-1823), qui en posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, la qual cosa incloïa adequar-lo a la moda del moment, com és el cas de la decoració dels albarels vidrats en blau cobalt o de les caixes renaixentistes.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
