Caixa d'el·lèbor verd amb Sant Francesc d'Assís
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Caixa d'el·lèbor verd amb Sant Francesc d'Assís
-
00101
-
Segles XVI-XIX
-
Desconegut
-
Fusta de pi silvestre policromada. Presenta pintura a l'oli o al tremp d'ou i un daurat perimetral (col·locant el pa d'or sobre bol d'Armènia); guix; claus (muntatge a testa de les fustes)
-
Dimensions: 29,5 x 32,5 x 20,5 cm
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Caixa de fusta de cos paral·lelepipèdic, amb la base rectangular i tapa independent que tanca la part superior. L'interior està dividit en dos compartiments mitjançant una fusta encaixada en vertical al centre. Presenta la cara frontal daurada i policromada. Es representa un medalló delimitat per una franja de color vermell (tallat a la vora superior per la tapa), a l'interior apareix el bust de Sant Francesc d'Assís sobre un fons neutre de color blau fosc. Se'l representa amb l'hàbit de franciscà, aurèola al cap i estigmes a les mans, segons la iconografia habitual.
A la part inferior, sobre una franja fosca, hi figura una inscripció, amb lletres vermelles, que identifica l'espècie botànica que la caixa estava destinada a contenir: el·lèbor verd i possiblement digital o didalera. Aquestes dos espècies segurament es guardaven en el mateix recipient (cada una en el seu compartiment), degut a la mateixa utilitat medicinal que comparteixen.
Les cares laterals de la peça estan pintades amb una tonalitat blau-verd mat.
Tant la inscripció de la vora inferior, l'orla vermella del personatge central, com la policromia de les cares laterals fou un afegit posterior, no existien en el disseny original d'aquests recipients.
Inscripció: "EBOR. Dig. Pur[z]." [Helleborus viridis, el·lèbor verd i Digitalis purpurea, digital o didalera], policromada, cara frontal, vora inferior.
Inscripció: [il·legible], manuscrita a la cara superior de la tapa.
La caixa conserva restes del contingut.
El personatge representat és Sant Francesc d'Assís, amb els estigmes de la crucifixió de Crist a les mans. És el patró dels veterinaris, i s'invoca contra el mal de cap.
En aquest cas s'identifiquen dos espècies a la inscripció, l'el·lèbor verd i la digital. En el cas de l'el·lèbor verd (Helleborus viridis), també conegut com a baladre, marxívol verd o pàmpol, viu als boscos caducifolis humits i les seves clarianes, de vegades en pinedes subalpines i prats. Floreix de febrer a abril, i se'n fa servir el rizoma. És tòxic, cardiotònic i diürètic. Se'n desaconsella l'ús com a tònic cardíac per la seva elevada toxicitat. La recol·lecció s'ha de fer amb guants.
Pel que fa a la digital o didalera, també actua com a tònic cardíac. Igual que l'el·lèbor verd, és una espècie que presenta una elevada toxicitat.
El conjunt de caixes policromades, la datació de les quals encara no s'ha pogut determinar amb certesa, es podria considerar un dels elements més rellevants del llegat de la Farmàcia Esteva. Atès que aquestes caixes no tenen una gran capacitat, probablement complien sobretot una funció ornamental que no pas pràctica, tot i que també es destinaven a guardar espècies botàniques d'ús farmacèutic (totes elles herbes remeieres de la flora de la Cerdanya).
Les peçes repintades com aquesta, a la que se'ls hi va afegir la inscripció, el medalló i es van policromar les cares laterals de la capsa, es podrien atribuir a Josep Esteva (1759-1823), qui en posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, la qual cosa incloïa adequar-lo a la moda del moment, com és el cas de la decoració dels albarels vidrats en blau cobalt o de les caixes renaixentistes.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
