Caixa de lloreret amb Sant Maties
Recursos
- Títol
- Identificador
- Data
- Autor
- Matèria
- Format
- Procedència
- Font
- Descripció
-
Caixa de lloreret amb Sant Maties
-
00099
-
Segles XVI-XIX
-
Desconegut
-
Fusta de pi silvestre policromada. Presenta pintura a l'oli o al tremp d'ou i un daurat perimetral (col·locant el pa d'or sobre bol d'Armènia); guix; claus (muntatge a testa de les fustes)
-
Dimensions: 31,5 x 34 x 20 cm
-
Desconeguda
-
Llívia
-
Caixa de fusta de cos paral·lelepipèdic, amb la base rectangular i tapa independent que tanca la part superior. Presenta la cara frontal daurada i policromada. Es representa un medalló delimitat per una franja de color vermell (tallat a la vora superior per la tapa), a l'interior apareix el bust de Sant Maties apòstol sobre un fons neutre de color blau fosc.
Se'l representa amb la mà dreta sostenint una destral, un dels instruments del seu martiri.
A la part inferior, sobre una franja fosca, hi figura una inscripció, amb lletres vermelles, que identifica l'espècie botànica que la caixa estava destinada a contenir: lloreret o senet.
Les cares laterals de la peça estan pintades amb una tonalitat blau-verd mat.
Tant la inscripció de la vora inferior, l'orla vermella del personatge central, com la policromia de les cares laterals fou un afegit posterior, no existien en el disseny original d'aquests recipients.
Inscripció: "FOL. SENN." [Daphne laureola (fulles), lloreret o senet de pagesos], policromada, cara frontal, vora inferior.
Inscripció: "Fol Senn", manuscrita a la cara superior de la tapa.
Inscripció: "[...]j 3 sous / [...]j 6 sous", manuscrita a la cara inferior de la tapa.
La caixa conserva restes del contingut.
El personatge representat és sant Maties apòstol, que s'invoca contra la tos ferina, la verola i l'esterilitat.
La planta identificada és el lloreret (Daphne laureola) es coneix amb diversos noms: baladre petit, llorer mascle, lloriola, senet o senet de pagesos. Creix en boscos ombrívols de l'estadi montà. Floreix de febrer a maig, i se'n fan servir les fulles, els fruits i l'escorça. És tòxic, laxant, purgant i vesicant. Els grecs l'empraven com a vomitiu. La tintura (preparada amb l'escorça fresca) s'aplica de forma externa per curar malalties de la pell i diverses inflamacions de les mucoses. La ingesta del suc (obtingut picant els grans o fruits) serveix per relaxar el ventre, i la cocció de les fulles (verdes o seques) provoca el vòmit.
El conjunt de caixes policromades, la datació de les quals encara no s'ha pogut determinar amb certesa, es podria considerar un dels elements més rellevants del llegat de la Farmàcia Esteva. Atès que aquestes caixes no tenen una gran capacitat, probablement complien sobretot una funció ornamental que no pas pràctica, tot i que també es destinaven a guardar espècies botàniques d'ús farmacèutic (totes elles herbes remeieres de la flora de la Cerdanya).
Les peçes repintades com aquesta, a la que se'ls hi va afegir la inscripció, el medalló i es van policromar les cares laterals de la capsa, es podrien atribuir a Josep Esteva (1759-1823), qui en posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, la qual cosa incloïa adequar-lo a la moda del moment, com és el cas de la decoració dels albarels vidrats en blau cobalt o de les caixes renaixentistes.
- Conjunts de recursos
- Farmacia
