Caixa d'orenga amb Sant Apòstol

Recursos

Títol
Caixa d'orenga amb Sant Apòstol
Identificador
00098
Data
Segles XVI-XIX
Autor
Desconegut
Matèria
Fusta de pi silvestre policromada. Presenta pintura a l'oli o al tremp d'ou i un daurat perimetral (col·locant el pa d'or sobre bol d'Armènia); guix; claus (muntatge a testa de les fustes)
Format
Dimensions: 31 x 34,5 x 20 cm
Procedència
Desconeguda
Font
Llívia
Descripció
Caixa de fusta de cos paral·lelepipèdic, amb la base rectangular i tapa independent que tanca la part superior. Presenta la cara frontal daurada i policromada. Es representa un medalló delimitat per una franja de color vermell (tallat a la vora superior per la tapa), a l'interior apareix el bust d'un personatge masculí, sobre un fons neutre de color blau fosc. Se'l representa amb els cabells llargs, barba, túnica vermella i llegint un llibre (atribut propi de qualsevol dels sants apòstols i evangelistes).
A la part inferior, sobre una franja fosca, hi figura una inscripció, amb lletres vermelles, que identifica l'espècie botànica que la caixa estava destinada a contenir: orenga.
Les cares laterals de la peça estan pintades amb una tonalitat blau-verd mat.
Tant la inscripció de la vora inferior, l'orla vermella del personatge central, com la policromia de les cares laterals fou un afegit posterior, no existien en el disseny original d'aquests recipients.

Inscripció: "OrigaN. Mil. Fol." [Origanum vulgare, orenga], policromada, cara frontal, vora inferior.
Inscripció: "Origan [...] mille folium", manuscrita a la cara superior de la tapa.

La caixa conserva restes del contingut.

El personatge representat probablement sigui un sant apòstol, però en aquest cas no s'ha pogut precisar la indentitat.

La planta identificada és l'orenga (Origanum vulgare) creix en herbassars ombrívols i vores de boscos caducifolis, a l'estatge montà. Floreix de juliol a setembre, i se'n fa servir la summitat florida. És expectorant, antiespasmòdica i digestiva. Tradicionalment s'ha utilitzat per al tractament de bronquitis, tos improductiva, refredat comú, dispèpsies, síndrome premenstrual, artritis, artràlgies, oligúria, retenció urinària i edemes. Es fa servir en pols, infusions o decoccions, extracte fluid o sec i tintures.

El conjunt de caixes policromades, la datació de les quals encara no s'ha pogut determinar amb certesa, es podria considerar un dels elements més rellevants del llegat de la Farmàcia Esteva. Atès que aquestes caixes no tenen una gran capacitat, probablement complien sobretot una funció ornamental que no pas pràctica, tot i que també es destinaven a guardar espècies botàniques d'ús farmacèutic (totes elles herbes remeieres de la flora de la Cerdanya).
Les peçes repintades com aquesta, a la que se'ls hi va afegir la inscripció, el medalló i es van policromar les cares laterals de la capsa, es podrien atribuir a Josep Esteva (1759-1823), qui en posar-se al capdavant de la farmàcia va portar a terme certa modernització de l'establiment, la qual cosa incloïa adequar-lo a la moda del moment, com és el cas de la decoració dels albarels vidrats en blau cobalt o de les caixes renaixentistes.
Conjunts de recursos
Farmacia